MARTIN SEAGALEN

Martine Seagalen, en els primers dos capítols del llibre Ritos y Rituales Contemporáneos, ens presenta una
nova definició del què és un ritu o un ritual. Ho fa a partir del contrast de teorieselaborades per diferents autors que, al llarg de l’evolució de les societats, han explicat cadascú a la seva manera, el significat d’aquest
fenomen comú en totes les societats. L’autora aporta un riccontrast de teories i idees d’aquests grans teòrics,
que li permet resoldre amb arguments propis una elàstica i sòlida definició de ritus.
En el primer capítol, Segalen mostra la consideració de ritusegons Émile Durkheim (1858-1917) sociòleg
francès autor de “Las formas elementales de la vida religiosa”. Essent un dels majors plantejadors de
l’estructuralisme, defineix el ritu a través del’anàlisi d’allò religiós tot considerant la societat, i no l’individu,
com a unitat d’anàlisi primordial. D’aquesta manera estableix uns principis estructurals i per tal d’aprofundir
en l’estudi de lesformes de religió que tenen les societats tant primitives com contemporànies.
Segons Durkheim l’origen de les religions està en les creences, simbologies, idees abstractes respresentades
i elaborades perla societat, per tal d’ordenar i reafirmar regularment el grup social. Considera tot allò sagrat
com una part fonamental en la vida religiosa i remarca l’ambigüitat d’aquest concepte considerantallò pur i
allò impur en una mateixa cosa ja que, malgrat tinguin significats antagònics, ambdós casos son originats per
la societat i es transformen segons les seves necessitats, que van variant en eltemps i l’espai. Durkheim parla
de ritu com a “moments d’efervescència creadora”, dotats d’ eficàcia, els quals sustenten i dónen sentit als
sentiments de la consciència col·lectiva. Compara lesvides socioculturals de les societats primitives amb les
contemporànies, fet que permet veure com les necessitats de les societats han anat variant i han estat reemplaçades pels interessos...