mas naki









“Els drets lingüístics com a drets humans. El cas del català”

Estudi encarregat per la Plataforma per la llengua i el CIEMEN



Barcelona, 30 de març de 2004


ESTUDI JURÍDIC SOBRE LA DISCRIMINACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA

a) Introducció
La Plataforma per la llengua, conjuntament amb el CIEMEN, va crear un grup de treball amb lafinalitat d’analitzar jurídicament la discriminació de la llengua catalana. Aquest encàrrec es va reconduir a un estudi sobre la base jurídica que permet la discriminació dels ciutadans de Catalunya per raó de la utilització de la llengua catalana. Per poder complir aquests objectius es fa formar un equip format per Maria Josep Parés, advocada especialista en dret internacional, Eva Pons professora deDret Constitucional de la Univesitat de Barcelona, i Anna Pla professora de Dret Constitucional de la Universitat de Girona, amb el suport de Clara Lobo. La divisió del treball va permetre que Kete Parés s’ocupés de la normativa internacional, Eva Pons de l’europea i Anna Pla de l’estatal; mentre que Clara Lobo reunia documentació sobre casos de discriminació a partir de les queixes presentades adiferents entitats.
La metodologia de treball va consistir en la discussió conjunta dels objectius de l’encàrrec i l’elaboració d’un primer esborrany realitzat individualment i que es va debatre també col·lectivament. Fruit d’aquests debats es presenta un estudi en quatre grans apartats i un annex.
En el primer apartat s’analitza l’àmbit internacional amb l’objectiu de conèixer lespossibilitats de presentar, en aquesta via, davant de les instàncies corresponents, una reclamació per discriminació lingüística. Per això, cal prèviament estudiar la normativa aplicable, la jurisprudència emanada i les rutines de les diferents organitzacions internacionals.
En el segon, se segueix el mateix criteri, però respecte d’una organització internacional que intervé específicament a Europa enrelació amb els drets fonamentals i les llibertats públiques; això és, el Consell d’Europa, que ha aprovat importants instruments jurídics relatius a l’ordenació lingüística.
En el tercer apartat, s’estudia la migrada regulació i jurisprudència que s’ha produït en l’àmbit de la Unió Europea respecte de la protecció de la diversitat lingüística i l’estatus de les llengües europees.
El quartapartat es dedica a l’anàlisi del reconeixement estatal del plurilingüisme i de l’estatus d’oficialitat de la llengua pròpia de Catalunya, tot tenint en consideració el marc constitucional i estatutari, així com la normativa i jurisprudència que ha estat dictada.
Finalment, l’annex sistematitza i recull les queixes presentades davant de diverses administracions i entitats.
En els epígrafs següentsdestacarem les principals consideracions que resulten de l’anàlisi dels diferents àmbits abordats en el present estudi per acabar amb unes breus conclusions generals que s’extreuen de tot l’estudi.

b) Àmbit internacional general
En aquest àmbit hem esmerçat els nostres esforços en aclarir el bé protegit pel dret internacional, que fonamentalment són les persones que pertanyen a una minoria icom, per aquest fet, són susceptibles de ser discriminats per la majoria. Per això, primer cal escatir quin és el concepte de minoria i quina mena de protecció s’estableix perquè aquells que pertanyin a una minoria siguin respectats i puguin desenvolupar-se dignament, és a dir, cal interrogar-se sobre quins efectes jurídics deriven de la consideració internacional de constituir una minoria i, enconseqüència, a nivell individual, quins drets tenen reconeguts els qui en pertanyen. A continuació, cal veure com es pot aplicar tot això al cas espanyol i els problemes que sorgeixen.


1. Les “minories” en l’àmbit internacional
1.1 El concepte de “minoria”
Tot i que en l’àmbit de les Nacions Unides l’opinió general dels experts i dels grups de treball que es dediquen sobre aquest tema és...