Mass media
Páginas: 8 (1753 palabras)
Publicado: 20 de noviembre de 2013
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
El medi és el missatge
El documental es situa en un debat sobre els efectes psicològics de la televisió com a tecnologia de masses (modifica les rutines familiars, la conducta de la infància...)
Marshal McLuhan
No és que utilitzem la tecnologia, vivim la tecnologia. S’ha fet tan habitual com l’aire que respirem, per això ja no som conscients de la sevapresència.
McLuhan tracta de mostrar que el principal esdeveniment no el veiem els qui ho estem vivint, els que recorrem la superfície dels diaris, l’obvietat del conflicte, la injustícia social del mercat... Per ell el major esdeveniment potser de tota la història, i no hi ha res comparat en el passat, roman substancialment inobservat: la superació de tota la naturalesa o de l’entorn natura com“huesped” de la vida humana, en favor d’un medi tecnològic, d’una tecnologia de masses. Aquestes pel·lícules no tracten de l’efecte de la tecnologia o de la indústria sobre la gent, sinó de que tot, la política, l’educació, l’estructura financera, la cultura, la religió, tot existeix dins de la tecnologia.
McLuhan creu que va ser Einstein el que va dir que “el peix serà l’últim de conèixer l’aigua”.La seva pel·lícula es basa en la idea, en el sentiment tràgic de que els humans seran els últims en conèixer la Tecnologia. Tecnologia en majúscules, no tots els aparells que anomenem tecnologia: Tecnologia com la verdadera terra ferma (Godfrey Reggio). És a dir, de la mateixa manera que el peix no se n'adona que està envoltat d'aigua, nosaltres no ens adonem que estem envoltats d'una tecnologiaque ens domina.
Totes les tecnologies són extensions de totes les nostres capacitats. Ex: la lectura és una extensió de la vista, la roba és una extensió de la pell...
Som el productes dels productes que produïm. Som el resultat de pràctiques educatives diferents.
“El medi és el missatge”. El contingut que apareix a qualsevol medi és irrellevant, allò rellevant és el propi medi queensenya una forma cultural de viure, una manera de relacionar-se entre les persones (modifica les cultures, les pautes, etc de relacionar-se, interactuar, etc de les persones). Ex: la televisió com a propi medi permet crear una determinada cultura (maneres pròpies d’interactuar, relacionar-se...).
El medi (i no el contingut en si) permet crear una nova arquitectura cultural i psicològica.
LATELEVISIÓ:
Dificulta la concentració.
Estimula l’adquisició de nou vocabulari.
Si es converteix en l'únic context de desenvolupament del nen, aïlla i dificulta les relacions.
Pot esbiaixar la visió de la realitat.
Afavoreix la falta de criteri de la persona.
La persona pot conèixer nous contextos sense haver-hi de ser. Pot adquirir i facilitar el coneixement de nous contextos → SegonsMarshal és una extensió de la visió.
Permet la capacitat d’utilitzar multitasques: es poden utilitzar tres o quatre activitats a la vegada.
La intel·ligència visuo-espacial (dins la televisió).
Representació icònica.
Visualització i orientació espacial.
Multi-tasques.
La vertigionisitat de les imatges dificulta la reflexió fonamentant un pensament impulsiu, falta de persistència entasques intel·lectuals, poca capacitat per acceptar la demora i foment d’una actitud neguitosa (Greenfield, 1985, “Mind and Media”).
Efecte Flynn: aquest efecte és la pujada contínua, any rere any, de les puntuacions del coeficient intel·lectual. S'ha observat que va augmentant especialment la intel·ligència no verbal. Ex: el test de matrius progressives de Raven és un test que mesura laintel·ligència no verbal. Es va trobar que hi havia una correlació de les persones que feien una determinada visualització en els videojocs/televisió i el nivell de QI. Això és causa de la socialització de les noves tecnologies.
Efectes negatius: la vertigionisitat de les imatges dificulta la reflexió fonamentant una pensament impulsiu, falta de persistència en tasques intel·lectuals, poca capacitat...
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
El medi és el missatge
El documental es situa en un debat sobre els efectes psicològics de la televisió com a tecnologia de masses (modifica les rutines familiars, la conducta de la infància...)
Marshal McLuhan
No és que utilitzem la tecnologia, vivim la tecnologia. S’ha fet tan habitual com l’aire que respirem, per això ja no som conscients de la sevapresència.
McLuhan tracta de mostrar que el principal esdeveniment no el veiem els qui ho estem vivint, els que recorrem la superfície dels diaris, l’obvietat del conflicte, la injustícia social del mercat... Per ell el major esdeveniment potser de tota la història, i no hi ha res comparat en el passat, roman substancialment inobservat: la superació de tota la naturalesa o de l’entorn natura com“huesped” de la vida humana, en favor d’un medi tecnològic, d’una tecnologia de masses. Aquestes pel·lícules no tracten de l’efecte de la tecnologia o de la indústria sobre la gent, sinó de que tot, la política, l’educació, l’estructura financera, la cultura, la religió, tot existeix dins de la tecnologia.
McLuhan creu que va ser Einstein el que va dir que “el peix serà l’últim de conèixer l’aigua”.La seva pel·lícula es basa en la idea, en el sentiment tràgic de que els humans seran els últims en conèixer la Tecnologia. Tecnologia en majúscules, no tots els aparells que anomenem tecnologia: Tecnologia com la verdadera terra ferma (Godfrey Reggio). És a dir, de la mateixa manera que el peix no se n'adona que està envoltat d'aigua, nosaltres no ens adonem que estem envoltats d'una tecnologiaque ens domina.
Totes les tecnologies són extensions de totes les nostres capacitats. Ex: la lectura és una extensió de la vista, la roba és una extensió de la pell...
Som el productes dels productes que produïm. Som el resultat de pràctiques educatives diferents.
“El medi és el missatge”. El contingut que apareix a qualsevol medi és irrellevant, allò rellevant és el propi medi queensenya una forma cultural de viure, una manera de relacionar-se entre les persones (modifica les cultures, les pautes, etc de relacionar-se, interactuar, etc de les persones). Ex: la televisió com a propi medi permet crear una determinada cultura (maneres pròpies d’interactuar, relacionar-se...).
El medi (i no el contingut en si) permet crear una nova arquitectura cultural i psicològica.
LATELEVISIÓ:
Dificulta la concentració.
Estimula l’adquisició de nou vocabulari.
Si es converteix en l'únic context de desenvolupament del nen, aïlla i dificulta les relacions.
Pot esbiaixar la visió de la realitat.
Afavoreix la falta de criteri de la persona.
La persona pot conèixer nous contextos sense haver-hi de ser. Pot adquirir i facilitar el coneixement de nous contextos → SegonsMarshal és una extensió de la visió.
Permet la capacitat d’utilitzar multitasques: es poden utilitzar tres o quatre activitats a la vegada.
La intel·ligència visuo-espacial (dins la televisió).
Representació icònica.
Visualització i orientació espacial.
Multi-tasques.
La vertigionisitat de les imatges dificulta la reflexió fonamentant un pensament impulsiu, falta de persistència entasques intel·lectuals, poca capacitat per acceptar la demora i foment d’una actitud neguitosa (Greenfield, 1985, “Mind and Media”).
Efecte Flynn: aquest efecte és la pujada contínua, any rere any, de les puntuacions del coeficient intel·lectual. S'ha observat que va augmentant especialment la intel·ligència no verbal. Ex: el test de matrius progressives de Raven és un test que mesura laintel·ligència no verbal. Es va trobar que hi havia una correlació de les persones que feien una determinada visualització en els videojocs/televisió i el nivell de QI. Això és causa de la socialització de les noves tecnologies.
Efectes negatius: la vertigionisitat de les imatges dificulta la reflexió fonamentant una pensament impulsiu, falta de persistència en tasques intel·lectuals, poca capacitat...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.