Massa esperança de vida?

MASSA ESPERANÇA DE VIDA?

El ministre d’economía japonès Taro Ato ha dictaminat fa pocs dies que els jubilats comencin a pensar en la manera de desaparèixer perquè l’estat d’aquell país no potassumir les despeses que representen per l’erari públic.

Això que sembla una broma macabra, especialment als ulls dels qui hem assolit la condició d’edat que el Japó ha decidit castigar, en realitat ésla primera advertència seriosa del que irremissiblement hauran d’afrontar els països del primer món actual.
A les zones geogràfiques que el conformen, la forma piramidal de la gràfica d’edats s’hainvertit:
- per una banda els naixements disminueixen progressivament, tant per decisió voluntària de les parelles –cada cop menys disposades a formar una unió estable i a crear descendència- com perla disminució de fertilitat, atribuïble a l’augment d’edat materna per gestar el primer fill i també a l’empobriment de la qualitat del semen masculí segons es dedueix de les últimes estadístiques
-per l’altra el retrocés de la mortalitat fins a edats més avançades ha fet un salt quantitatiu tan important que en el nostre país, en uns 40 anys, es concreta en un augment d’esperança de vida degairebé 10 anys (comparativa de les dades actuals amb les dels primers 70): una dona té ara i aquí un avenir presumible de 84 anys, mentre que un home pot esperar acostar-se a fregar els 80 com amitjana.

A Espanya el problema ha d’esclatar en un lapsus breu perquè el fons acumulat a la seguretat social, que ara ja no dona balanços positius, s’està destinant a tapar forats de tota mena per partdels actuals dirigents. Però fins en el supòsit improbable de que les gestions s’acostessin més a l’ideal, cada cop un nombre menor de població en edat laboral haurà d’assumir una càrrega majordestinada a les pensions dels d’edat avançada, el que aviat serà inassolible. Cal fer esment que l’atenció als majors de 65 anys i als pacients crònics (bona part ja inclosos com per edat madura) representà...