matemáticas

TEXTOS DE PLATÓ (SELECTIVITAT 2012)
Text 1
"-Examina ara -vaig seguir jo- què els passaria, a aquests homes, si se'ls
deslliurés de les cadenes i se’ls guarís del seu error. Si algun fos alliberat i
de seguida fos obligat a aixecar-se i a girar el coll, i a caminar i mirar cap a
la llum, en fer tots aquests moviments experimentaria dolor, i a causa de la
llum seria incapaç de mirar elsobjectes, les ombres dels quals havia vist.
¿Què creus que respondria el presoner si algú li deia que el que veia
abans no tenia cap valor, però que ara, que està més pròxim a la realitat i
que està girat vers coses més reals, hi veu més correctament? I si,
finalment, fent-li mirar cadascuna de les coses que li passen pel davant,
se l'obligués a respondre què veu? No creus que romandria astorat ique li
semblaria que el que havia vist abans era més vertader que les coses
mostrades ara?
-Així és -va dir.
-Així, doncs, si, a aquest mateix, l'obliguessin a mirar el foc, ¿els ulls li
farien mal i desobeiria, girant-se una altra vegada cap a aquelles coses
que li era possible de mirar, i seguiria creient que, en realitat, aquestes
són més clares que les que li mostren?
-Sens dubteseria així -va dir.
-I -vaig proseguir-, si aleshores algú, per força, l'arrossegués pel pendent
abrupte i escarpat, i no el deixés anar abans d'haver arribat a la llum del
sol, ¿no és cert que sofriria i que es revoltaria en ser tractat així, i que, un
cop arribat a la llum del sol, s'enlluernaria i no podria mirar cap de les
coses que nosaltres diem que són vertaderes?
-No podria -digué-,almenys no de cop.
-Necessitaria acostumar-s'hi, si volia contemplar les coses de dalt. De
primer, observaria amb més facilitat les ombres; després, les imatges dels
homes i de les coses reflectides a l'aigua; i, a la fi, els objectes mateixos.
Després, tot aixecant la vista cap a la llum dels astres i de la lluna,
contemplaria, de nit, les constel·lacions i el firmament mateix, molt mésfàcilment que no pas, durant el dia, el sol i la llum del sol.
-És clar que sí."
-Finalment, penso que podria mirar el sol, no només la seva imatge
reflectida a les aigües ni a cap altre indret, sinó que seria capaç de mirarlo com és en si mateix i de contemplar-lo allà on veritablement és."(Plató,
República 515)
1.Explicar breument el contingut del text. (2 punts)
2.Explicar el significat, en eltext, de l’expressió ” mirar-lo com és en si
mateix i de contemplar-lo allà on veritablement és.” (1 punt)
3.Com es porta a terme el coneixement segons l’explicació platònica
d’aquest text? (3 punts)
4. Compara el mite de la caverna amb la teoria de la realitat de Plató (2
punts)
5. Creus que té alguna vigència allò que explica el mite de la caverna? (2
punts)

Text 2
"-Agafa, doncs, unalínia que estigui tallada en dos segments desiguals, i
talla una altra vegada cada segment segons la mateixa proporció, el del
gènere visible i el de l'intel·ligible, i tindràs -segons la claredat i foscor de
cadascun- en el visible un primer segment: les imatges. Anomeno imatges
abans que res les ombres, després les visions que es formen en les
aigües i en aquelles coses que són sòlides,llises i brillants, i tot el que és
semblant a això, m'entens?

-Si que t'entenc.
-En l'altre segment, doncs, posa-hi allò que s'assembla a això: tant els
animals que ens envolten com allò que està plantat i el gènere sencer de
les coses elaborades.
-Ho poso, digué.
-¿Potser voldries també admetre, vaig dir, que el que és visible es divideix
en veritat i en manca de veritat, de manera que laimatge té la mateixa
relació respecte a allò que imita que la que té allò que s'opina respecte a
allò que és conegut?
-Sí, certament, digué.
-Doncs, considera també, a més, la manera de dividir el segment de
l'intel·ligible.
-Com?
-De manera que l'ànima es vegi obligada a buscar una de les parts tot
servint-se, com d'imatges, d'aquelles coses que abans eren imitades, a
partir...