material

S’entén a l’efecte que no és sobirà el príncep que rebi d’algun superior o igual que ell la potestat de dictar aquestes lleis.
En relació al caràcter deperpetuïtat, entenem que qui té el poder absolut de forma temporal no disposa de sobirania.
Aprofundint més en la qüestió, observem que si bé és cert que el fetque el primer i principal atribut és el de donar lleis a tots en general i a cadascú en particular, també ho és que hi ha altres atributs tals com declarar laguerra o fer la pau, conèixer en última instància dels judicis de tots els magistrats, instituir i destituir els oficials o gravar o eximir els súbdits ambcàrregues o subsidis entre altres.
Es desprèn també de la lectura del text de Bodin que el príncep només està sotmès, tal i com hem indicat abans, a la lleidivina i a la llei natural, però també ho està a les justes convencions i als tractats en els qual participi. Tenim llavors que el príncep resta obligat alcompliment dels contractes fets per ell tant amb els seus súbdits com amb els estrangers. Com a altra nota característica es dóna també el fet que el príncep no estàsotmès a les seves pròpies lleis, ni a les lleis dels seus predecessors. Només està sotmès a allò descrit més amunt.
Característic és també el fet que, tot ique els particulars, com a propietaris del costum, poden elaborar amb la reiterada repetició en el transcurs dels anys certes normes, aquestes només tenenforça per tolerància, i per això quan li plau al príncep, i només el príncep ho pot fer, pot convertir el costum en llei mitjançant la seva homologació.