mates

La Maternitat d’Elna: l’oasi de l’exili

Petita guia de l’exposició La Maternitat d’Elna, bressol de l’exili

L’alumnat mai no fa cas del que diu el professor, sinó
que aprèn d'allò que fa. O, dit d'una altra manera, el més
important no és què s'ensenya, sinó com s'aprèn i què
se'n fa.

Als alumnes
A la generació que us precedim a vegades ens costa trobar la fórmula perquè
entengueu laimportància de mirar enrere, no pas per enyorar temps passats, de
cap manera!, sinó per veure la necessitat que tenim de conèixer el nostre passat;
un coneixement que ha d'ajudar-nos a entendre el present i ens ha d'estimular a
treballar activament per preparar un futur millor per a tothom.
Hem d'esforçar-nos a conèixer “tota” la nostra història passada, perquè sovint
des del poder s'explicauna història molt determinada, feta des de dalt i amb
silencis notables i significatius. Per dir-ho amb una expressió popular, des del
poder no es parla mai dels "de la feixa de baix".
Hem d'esforçar-nos a recuperar la història d'aquells que no tenen història, de tots
aquells col·lectius que han estat silenciats. I si aquesta història és el resultat d'una
victòria militar en una guerracivil, encara més s'explica una història parcial en
termes d'una barroera dualitat, els bons, els guanyadors, i els dolents, els
perdedors. I tots sabem que la realitat no és així.
Si oblidem el passat, es pot repetir. Per això és important conèixer què va passar,
saber-ne les causes i veure’n les conseqüències.

Aquesta exposició ens acosta a l’exili, una de les conseqüències de la nostraguerra civil, i també ens exposa una excepció dins l’exili: la història de la
Maternitat d’Elna.

L’EXILI

Les causes
A l’Espanya de l’any 1936 hi havia un govern republicà legalment constituït i a
Catalunya, el govern de la Generalitat. El joc democràtic feia que unes vegades
aquests governs democràtics tinguessin una política més renovadora i d'altres
una de més conservadora: el bienniprogressista i el bienni negre.
Contra aquest govern legalment constituït es van aixecar en armes sectors
militars i civils, i es va iniciar una cruenta guerra que va durar del juliol del 1936 a
l’abril del 1939 i les conseqüències de la qual encara són vives entre nosaltres.
Només cal gratar una mica per veure les històries familiars, els silencis eloqüents
i les divisions per causa de laguerra civil.
La victòria es va decantar del costat dels militars sublevats i al
començament del 1939 Catalunya és ocupada per l’exèrcit de Franco. El nostre
petit país, terra de frontera, es veu abocat a l’exili més gran i cruel de la seva
història.
Entre el 28 de gener i el 12 de febrer del 1939 entren a França 470.000
persones, segons l’informe Lavalière. Moltes d'elles van sortir pelsdiferents
passos fronterers catalans, sobretot els de Portbou, la Jonquera, el coll d'Ares,
Puigcerdà i altres de menys coneguts, com ara el coll de Banyuls, Maçanet de
Cabrenys, Rocabruna, etc. Les autoritats franceses van deixar passar la gent
gran, les dones i les criatures la nit del 27 al 28 de gener. Tres dies després van
fer passar els ferits i, una mica més tard, la resta dels fugitius. Elssoldats
republicans van ser autoritzats a passar la tarda del 5 de febrer. Ho van fer
formats en files i desarmats.
La majoria van anar a raure als camps de concentració instal·lats pel
govern francès a les zones frontereres del Rosselló, el Vallespir i la Cerdanya.

Els qui se'n van
“Avi, tia petita, germans tots, a les vostres mans poso avui el tresor de la meva
vida. La Remei il'Albert no tindran, a partir d'ara, ningú més que vosaltres. Ja sé
que és molt. Ja sé que allà on siguin també hi haurà el vostre escalf i la vostra
acollença. Aquesta certitud m'ajuda a fer menys dolorosa la separació. Estimeulos. Vosaltres sou tots bons i teniu bon cor. Ells també ho són i el seu cor batega
amb el vostre. Feu-ne de tots un, i la vida, avui massa amarga, ens serà aleshores
un xic...