mates

 ASSAIG DE CÀNTIC EM EL TEMPLE (Salvador Espriu)
Oh!, què cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, ondiuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.

Aleshores a la congregació,
els germans dirien desaprovant:
"Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home queabandona el seu indret",
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble,

Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort,
carsóc també molt covard i salvatge,
i estimo a més amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

COMENTARI: Aquest poema està compost per versos de mètricamolt diversa (tant art major, de nou, deu i onze síl·labes; com art menor, tetrasíl·labs, hexasíl·labs i octosíl·labs) a més, la rima és irregular: només tenen rima assonant el primer, segon, cinquèi dotzè vers, mentre que els altres són versos blancs. Per tant, es podria dir que el poema està compost per una única estrofa de 20 versos lliures.
-Tema: expressa el seu desigde marxar a unpaís lliure.
-L’asíndeton: covarda, vella, salvatge...
-1 comparació: al vers 9
2. ¿qué es una égloga? ¿en qué espacios se desarrollan los hechos?
blanca Nise no tomó a destajo
de los pasadoscasos la memoria
y en la labor de su sutil trabajo
no quiso entretejer antigua historia;
antes mostrando de su claro Tajo
en su labor la celebrada gloria,
lo figuró en la parte donde él bañala más felice tierra de la España.

Pintado el caudaloso río se vía,
que en áspera estrecheza reducido,
un monte casi alrededor ceñía
con ímpetu corriendo y con ruido;
querer cercallo todoparecía
en su volver, mas era afán perdido;
dejábase correr en fin derecho,
contento de lo mucho que había hecho.

Estaba puesta en la sublime cumbre
del monte, y desde allí por él sembrada...