Mayeutica

La maièutica (del grec maieutikos, "llevadora") és el mètode socràtic de caràcter inductiu basat en la dialèctica. Consisteix a fer aflorar, com si es tractés d'un naixement -d'aquí en ve el nom-, laveritat concebuda com quelcom que és latent en la ment humana. Per tal d'aconseguir-ho, s'interroga a l'interlocutor pel que fa a una qüestió i, llavors, rebatent la seva resposta mitjançantl'establiment de conceptes generals, se li demostra l'error que hi havia. A través d'aquest mètode, s'arriba a un concepte nou que substitueix l'anterior, que era erroni.

Taula de continguts [amaga]
1Procés de la maièutica
2 Actualment
3 Vegeu també
4 Nota
5 Enllaços externs
Procés de la maièutica[modifica | modifica el codi]
La maièutica, que es basa en el diàleg, segueix una sèrie de passosper aconseguir fer arribar l'interlocutor a la veritat:

Es planteja una qüestió que, en el cas de Sòcrates, acostumava a ser del tipus: "què és la virtut?", "què és la ciència?", "en quèconsisteix la bellesa?", etc.
L'interlocutor dóna una resposta, que immediatament és discutida o rebatuda pel mestre.
A continuació, se segueix una discussió sobre el tema que confon l'interlocutor. Aquestmoment de confusió, d'incomoditat (l'aporia) per no veure clar quelcom que abans del diàleg es creia saber perfectament, és una condició necessària per aprendre. Sòcrates ho identifica amb els mals decap que té una dona abans de tenir un fill.
Després d'aquest moment de confusió, la intenció del mètode maièutic és elevar-se progressivament a definicions cada vegada més generals i precises de laqüestió que s'investiga (la virtut, la ciència, la bellesa...).
La discussió conclou quan l'alumne, gràcies a l'ajuda del mestre, aconsegueix assolir el coneixement precís, universal i estricte de larealitat que s'investiga (tot i que en molts diàlegs de Plató no s'arriba a aquest ideal i la discussió queda oberta i inconclusa o en epokhé).
La idea bàsica del mètode socràtic d'ensenyament...