mcastells10
Páginas: 12 (2781 palabras)
Publicado: 15 de julio de 2015
013-VIA 12-2
13/4/10
VIA12
19:31
Página 7
04/2010 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Catedràtic de Sociologia i director de l’Internet Interdisciplinary Institute
de la Universitat Oberta de Catalunya
Manuel Castells
La democràcia en l’era
d’Internet
Els mitjans de comunicació són fonamentals per a la salut de la democràcia perquè, entre altres raons, fomenten el debat polític,fiscalitzen les actuacions dels
poders públics, donen veu a diferents sensibilitats i generen opinió i ciutadania
crítica. No obstant això, com assenyala el professor Castells, l’espai de comunicació socialitzada no és neutre, sinó que es troba fortament condicionat per interessos empresarials i polítics. Aquesta mediatització de la política ha viciat, segons l’autor, el procés democràtic en la mesuraque ha utilitzat l’escàndol per
erosionar la credibilitat dels adversaris polítics. La conseqüència lògica ha estat
un increment de la desafecció envers la classe política i els partits. Ara bé, amb
la revolució que representa Internet i les xarxes de comunicació mòbil s’hauria
posat fi al monopoli informatiu dels mitjans de comunicació. Els ciutadans, cada
cop més informats i autoorganitzats,han deixat de ser mers receptors de notícies per convertir-se, també, en productors i emissors de missatges. I aquest fet
obliga governs i representants a exercir una nova manera de fer política i de relacionar-se amb la seva ciutadania.
Al llarg de la història, la pràctica i les institucions de la política han depès
en gran mesura dels processos d’informació i comunicació. Per la senzilla
raó queles persones prenen decisions, en tots els àmbits de la seva vida,
en funció dels estímuls i informacions que els arriben a la ment a partir
del seu entorn de comunicació. I la manera d’operar d’aquest entorn és
tributària de la tecnologia i l’organització del procés de comunicació. Si-
7
013-VIA 12-2
13/4/10
19:31
Página 8
La democràcia en l’era d’Internet
guin les cerimòniessacropolítiques de l’antiguitat, els sermons des del
púlpit, la comunicació escrita després de la invenció de la impremta, la ràdio, la televisió o Internet, els mitjans de comunicació, en el sentit més
ampli, constitueixen l’espai públic, l’espai on es contrasten parers, es formen opinions, s’influeixen comportaments i, en últim terme, es decideix
el futur de les elits que aspiren a governar i, per tant, eldestí dels seus governats. Tot i que l’estreta relació entre comunicació i política es produeix
en tots els sistemes de govern, en democràcia té un paper encara més decisiu en la mesura que, en principi, els ciutadans decideixen lliurement
qui, com i per a què els governen, a partir d’un judici informat sobre què
els convé més, a ells i al país. És per això que a vegades s’ha parlat del quartpoder, fent referència al poder dels mitjans per la seva influència en l’opinió pública. En realitat, aquesta caracterització és inexacta. Perquè són els polítics els que detenen el poder
El conjunt del poder en
polític. I els financers, els que exerceixen el poder econòla societat es construeix
mic. I els sacerdocis intel·lectuals i religiosos, els que s’aral voltant de xarxes de
roguen el poder morali cultural. I, al seu costat, moltes
relació entre elits
altres dimensions de poder constitueixen les seves elits,
dominants en cadascuna
de manera que el conjunt del poder a la societat es consde les seves parcel·les
trueix al voltant de xarxes de relació entre elits domide poder.
nants en cadascuna de les seves parcel·les de poder. No hi
ha una elit unificada de poder, sinó una xarxa d’elitslocals, nacionals, internacionals i globals en dimensions diferenciades, que, en les seves aliances i conflictes a partir d’interessos comuns i divergents, componen la
xarxa canviant de relacions asimètriques que, en últim terme, constitueix
el marc de la vida quotidiana dels ciutadans. Però tots els processos de formació del poder es construeixen en el mateix espai: l’espai de la comunicació...
13/4/10
VIA12
19:31
Página 7
04/2010 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Catedràtic de Sociologia i director de l’Internet Interdisciplinary Institute
de la Universitat Oberta de Catalunya
Manuel Castells
La democràcia en l’era
d’Internet
Els mitjans de comunicació són fonamentals per a la salut de la democràcia perquè, entre altres raons, fomenten el debat polític,fiscalitzen les actuacions dels
poders públics, donen veu a diferents sensibilitats i generen opinió i ciutadania
crítica. No obstant això, com assenyala el professor Castells, l’espai de comunicació socialitzada no és neutre, sinó que es troba fortament condicionat per interessos empresarials i polítics. Aquesta mediatització de la política ha viciat, segons l’autor, el procés democràtic en la mesuraque ha utilitzat l’escàndol per
erosionar la credibilitat dels adversaris polítics. La conseqüència lògica ha estat
un increment de la desafecció envers la classe política i els partits. Ara bé, amb
la revolució que representa Internet i les xarxes de comunicació mòbil s’hauria
posat fi al monopoli informatiu dels mitjans de comunicació. Els ciutadans, cada
cop més informats i autoorganitzats,han deixat de ser mers receptors de notícies per convertir-se, també, en productors i emissors de missatges. I aquest fet
obliga governs i representants a exercir una nova manera de fer política i de relacionar-se amb la seva ciutadania.
Al llarg de la història, la pràctica i les institucions de la política han depès
en gran mesura dels processos d’informació i comunicació. Per la senzilla
raó queles persones prenen decisions, en tots els àmbits de la seva vida,
en funció dels estímuls i informacions que els arriben a la ment a partir
del seu entorn de comunicació. I la manera d’operar d’aquest entorn és
tributària de la tecnologia i l’organització del procés de comunicació. Si-
7
013-VIA 12-2
13/4/10
19:31
Página 8
La democràcia en l’era d’Internet
guin les cerimòniessacropolítiques de l’antiguitat, els sermons des del
púlpit, la comunicació escrita després de la invenció de la impremta, la ràdio, la televisió o Internet, els mitjans de comunicació, en el sentit més
ampli, constitueixen l’espai públic, l’espai on es contrasten parers, es formen opinions, s’influeixen comportaments i, en últim terme, es decideix
el futur de les elits que aspiren a governar i, per tant, eldestí dels seus governats. Tot i que l’estreta relació entre comunicació i política es produeix
en tots els sistemes de govern, en democràcia té un paper encara més decisiu en la mesura que, en principi, els ciutadans decideixen lliurement
qui, com i per a què els governen, a partir d’un judici informat sobre què
els convé més, a ells i al país. És per això que a vegades s’ha parlat del quartpoder, fent referència al poder dels mitjans per la seva influència en l’opinió pública. En realitat, aquesta caracterització és inexacta. Perquè són els polítics els que detenen el poder
El conjunt del poder en
polític. I els financers, els que exerceixen el poder econòla societat es construeix
mic. I els sacerdocis intel·lectuals i religiosos, els que s’aral voltant de xarxes de
roguen el poder morali cultural. I, al seu costat, moltes
relació entre elits
altres dimensions de poder constitueixen les seves elits,
dominants en cadascuna
de manera que el conjunt del poder a la societat es consde les seves parcel·les
trueix al voltant de xarxes de relació entre elits domide poder.
nants en cadascuna de les seves parcel·les de poder. No hi
ha una elit unificada de poder, sinó una xarxa d’elitslocals, nacionals, internacionals i globals en dimensions diferenciades, que, en les seves aliances i conflictes a partir d’interessos comuns i divergents, componen la
xarxa canviant de relacions asimètriques que, en últim terme, constitueix
el marc de la vida quotidiana dels ciutadans. Però tots els processos de formació del poder es construeixen en el mateix espai: l’espai de la comunicació...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.