Me llamo earl
Páginas: 5 (1126 palabras)
Publicado: 21 de marzo de 2012
L’àtom
1.Introducció
Un àtom és la part més petita que forma part d'un sistema químic. És la mínima quantitat d'un element químic que presenta les mateixes propietats de l'element. Tot i que la paraula àtom deriva del grec atomos, que vol dir indivisible, els àtoms estan formats per partícules encara més petites, les partícules subatòmiques.
Les partícules subatòmiques que el formenson:
-Electrons: tenen càrrega negativa i són les més lleugeres.
-Protons: tenen càrrega positiva i són unes 1836 vegades més pesades que els electrons.
-Neutrons: no tenen càrrega elèctrica i pesen aproximadament el mateix que els protons.
Els electrons són partícules que giren formant una òrbita al voltant del nucli, format per els electrons i el neutrons.
2. HistòriaEls principis de l'àtom es remunta fins l'any 450 aC per el grec Demòcrit, El va anomenar “inretallable”, o la partícula més petita indivisible.
El concepte es va mantenir en el camp de la filosofia fins i tot que el 1661 el filòsof naturalista Robert Boyle, va publicar el seu llibre “El químic escèptic”, en qui argumentava que la matèria estava composta per diverses combinacions dediferents àtoms, i no pels elements clàssics d'aire, foc, terra i aigua, com es venia esmentant.
Al 1789 Antoine Lavoisier ho va definir com l'element que no podia dividir-se per mètodes químics. Per a 1803, l'anglès John Dalton va utilitzar el concepte per explicar per què els elements podien relacionar-se de diferents maneres, per explicar la raó que certs gasos es dissolguessin millor en aiguaque d'altres. Va ser la llei de les proporcions múltiples.
Robert Brown va poder observar anys després, el 1827, amb un microscopi com els àtoms es movien erràticament, la qual cosa es coneix com a moviment brownià. I ja en 1905 Albert Einstein va produir la primera anàlisi matemàtica de l'est moviment. Poc temps després el francès Jean Perrin va usar el treball d'Einstein per verificar iprovar la teoria atòmica de Dalton.
3. Model atòmic de Thompson
El físic anglès J.J. Thompson (1856-1940) va constatar que els raigs catòdics estaven constituïts per partícules negatives, la naturalesa de les quals era independent del gas que es tanqués en el tub.
Aquest fonament li va fer pensar que aquestes partícules havien de ser constituents fonamentals de tota lamatèria: els electrons (1897).
El 1911 el físic americà R. Millikan va determinar experimentalment el valor de la càrrega de l'electró. Es va treure la seva massa.
-Càrrega de l'electró: -e = -1,602189 · 10 -19 C
-Massa de l'electró: me = 9,109534 · 10-31 kg
Protó
Les partícules dels raigs canals amb una massa més petita corresponien a l'element més lleuger, l'hidrogen. A més,la càrrega d'aquestes partícules i la de l'electró eren iguals en valor absolut, encara que les masses fossin valors diferents.
Es descobreix el protó (1914).
Càrrega del protó: +e = +1,602189 · 10-19 C
Massa del protó: mp = 1,672649 · 10-27 kg
4. Model atòmic de rutherford
El físic britànic E. Rutherford (1871-1937) va col·locar una fina làmina d'or i s'hi van ferincidir partícules alfa (carregades positivament i molt denses) provinents d'una font radioactiva. S'esperava que les partícules alfa passarien sense desviar-se a través de la làmina d'or, sense impedir-ho la difusa càrrega positiva repartida pels àtoms que descrivia el model de Thomson.
Però algunes de les partícules alfa es desviaven molt o fins i tot tornaven enrere, la qual cosa eraincompatible amb el model de Thomson.
Segons aquest model, la càrrega positiva i la major part de la massa de l'àtom han d'estar concentrades en un volum diminut al centre de l'àtom anomenat nucli atòmic, mentre que els electrons orbiten al voltant d'aquest mitjançant l'atracció electrostàtica. L'àtom és bàsicament espai buit, el seu diàmetre és d'uns 10-10 m, mentre que el diàmetre del nucli és d'uns...
1.Introducció
Un àtom és la part més petita que forma part d'un sistema químic. És la mínima quantitat d'un element químic que presenta les mateixes propietats de l'element. Tot i que la paraula àtom deriva del grec atomos, que vol dir indivisible, els àtoms estan formats per partícules encara més petites, les partícules subatòmiques.
Les partícules subatòmiques que el formenson:
-Electrons: tenen càrrega negativa i són les més lleugeres.
-Protons: tenen càrrega positiva i són unes 1836 vegades més pesades que els electrons.
-Neutrons: no tenen càrrega elèctrica i pesen aproximadament el mateix que els protons.
Els electrons són partícules que giren formant una òrbita al voltant del nucli, format per els electrons i el neutrons.
2. HistòriaEls principis de l'àtom es remunta fins l'any 450 aC per el grec Demòcrit, El va anomenar “inretallable”, o la partícula més petita indivisible.
El concepte es va mantenir en el camp de la filosofia fins i tot que el 1661 el filòsof naturalista Robert Boyle, va publicar el seu llibre “El químic escèptic”, en qui argumentava que la matèria estava composta per diverses combinacions dediferents àtoms, i no pels elements clàssics d'aire, foc, terra i aigua, com es venia esmentant.
Al 1789 Antoine Lavoisier ho va definir com l'element que no podia dividir-se per mètodes químics. Per a 1803, l'anglès John Dalton va utilitzar el concepte per explicar per què els elements podien relacionar-se de diferents maneres, per explicar la raó que certs gasos es dissolguessin millor en aiguaque d'altres. Va ser la llei de les proporcions múltiples.
Robert Brown va poder observar anys després, el 1827, amb un microscopi com els àtoms es movien erràticament, la qual cosa es coneix com a moviment brownià. I ja en 1905 Albert Einstein va produir la primera anàlisi matemàtica de l'est moviment. Poc temps després el francès Jean Perrin va usar el treball d'Einstein per verificar iprovar la teoria atòmica de Dalton.
3. Model atòmic de Thompson
El físic anglès J.J. Thompson (1856-1940) va constatar que els raigs catòdics estaven constituïts per partícules negatives, la naturalesa de les quals era independent del gas que es tanqués en el tub.
Aquest fonament li va fer pensar que aquestes partícules havien de ser constituents fonamentals de tota lamatèria: els electrons (1897).
El 1911 el físic americà R. Millikan va determinar experimentalment el valor de la càrrega de l'electró. Es va treure la seva massa.
-Càrrega de l'electró: -e = -1,602189 · 10 -19 C
-Massa de l'electró: me = 9,109534 · 10-31 kg
Protó
Les partícules dels raigs canals amb una massa més petita corresponien a l'element més lleuger, l'hidrogen. A més,la càrrega d'aquestes partícules i la de l'electró eren iguals en valor absolut, encara que les masses fossin valors diferents.
Es descobreix el protó (1914).
Càrrega del protó: +e = +1,602189 · 10-19 C
Massa del protó: mp = 1,672649 · 10-27 kg
4. Model atòmic de rutherford
El físic britànic E. Rutherford (1871-1937) va col·locar una fina làmina d'or i s'hi van ferincidir partícules alfa (carregades positivament i molt denses) provinents d'una font radioactiva. S'esperava que les partícules alfa passarien sense desviar-se a través de la làmina d'or, sense impedir-ho la difusa càrrega positiva repartida pels àtoms que descrivia el model de Thomson.
Però algunes de les partícules alfa es desviaven molt o fins i tot tornaven enrere, la qual cosa eraincompatible amb el model de Thomson.
Segons aquest model, la càrrega positiva i la major part de la massa de l'àtom han d'estar concentrades en un volum diminut al centre de l'àtom anomenat nucli atòmic, mentre que els electrons orbiten al voltant d'aquest mitjançant l'atracció electrostàtica. L'àtom és bàsicament espai buit, el seu diàmetre és d'uns 10-10 m, mentre que el diàmetre del nucli és d'uns...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.