Me llamo juan i quiero robar

Ola Balogun (Aba, Abia, 1 d'agost de 1945) és un director de cinema i guionista nigerià. Al 2001 també va participar en la indústria musical. Balogun forma part de la primera generació de directorsde cinema nigerians.[2]

Taula de continguts [amaga]
1 Biografia
2 Filmografia
3 Referències
4 Enllaços externs
Biografia[modifica | modifica el codi]
Ola Balogun va néixer el 1945 a Aba. Erafill de pares iorubes. El seu pare fou advocat a Aba fins a la seva mort. La primera llengua que va parlar Balogun fou l'igbo.[2] Va estudiar a la Christ the King School d'Aba entre el 1951 i el1957, quan va anar a estudiar al King College de Lagos. Va estudiar a la Unversitat de Dakar (1962-1963) i a la Universitat de Caen (1963-1966) i a l'Institut des hautes études cinématographiques (IDHEC)de París el 1968. Va dirigir el Centre audivisual del museu de Lagos.[3] Va treballar com a escriptor pel Ministeri Federal d'Informació de Nigèria i al 1969 fou nombrat agregat de premsa al'Ambaixada nigeriana de París. Fou un pioner del Cinema de Nigèria. Va produir el seu primer film a principis de la dècada de 1970. La seva pel·lícula For Freedom! va participar en el 12è FestivalInternacional de Cinema de Moscú.[4]

Balogun també va escriure poesia, obres de teatre i assajos sobre cinema. Ola Balogun és un artista eclèctic.[5]

Filmografia[modifica | modifica el codi]
El 1973Balogun gravà Alpha, considerat el primer llargmetratge dirigit per un cineasta nigerià. El 1975 realitzà el seu segon film, Amadi, en igbo. El seu tercer film, Ajani-Ogun, es basa en el teatre ioruba idenuncia la corrupció de Nigèria.[6] La quarta pel·lícula, Ija Ominira és l'adaptació d'una novel·la d'Adebayo Faleti. La seva pel·lícula de 1978, La Déesse noire tracta sobre la identitat i la culturaafricana dels descendents dels esclaus d'Amèrica Llatina.

El seu film Aiye (1979) també es basa en el teatre ioruba.[7] Cry Freedom (1980) és una pel·lícula sobre les guerres d'alliberació...