mecanoscrit del segon origen
Páginas: 10 (2460 palabras)
Publicado: 10 de noviembre de 2014
Sumari
1. L’autor
2. Context: època i localització
3. Resum del llibre per capítols
4. Descripció dels personatges principals
5. Temes principals
6. Moment o frase que vull destacar
7. Opinió personal
1. L’autor
Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo i Molina neix a l'Aranyó (la Segarra), l'any 1918, en una família de propietaris rurals procedentsde Cervera que s'havia traslladat a l'Aranyó per dificultats econòmiques en la gestió de les seves terres. Passa la infantesa a Tàrrega, on el seu pare era el president d'Acció Catalana, i estudia el batxillerat a l'escola dels escolapis. Des de petit es converteix en un gran devorador de llibres, sobretot els de la biblioteca del seu pare, on troba molta literatura espanyola amb obres de PíoBaroja i Valle Inclán.
El 1935, es trasllada a Barcelona, i ingressar a l'Institut Balmes amb l'objectiu d'acabar el batxillerat. La seva intenció és fer la carrera de metge, però amb l'esclat de la guerra civil espanyola, s'afilia a la CNT i treballa de mestre a la població de Fígols de les Mines. Però no pot defugir la guerra: pertany a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va als frontsde Falset, Figueres i Barcelona, ciutat on finalment es queda. Però el tornen a mobilitzar, aquesta vegada amb destinació a Valladolid on escriu la seva primera novel·la, inèdita i qualificada per ell mateix "de molt dolenta". Des del primer moment escriu en català, llengua que manté en tota la seva prolífica obra, a pesar de la censura que pateix i les dificultats per publicar que té en elsprimers anys. De tota manera, aconsegueix, gràcies a la seva constància i capacitat de creació, ser el narrador més llegit de la postguerra, a pesar que aquest reconeixement popular no coincideix immediatament amb els dels cercles literaris i molt menys universitaris.
Un cop llicenciat del servei militar de postguerra a Valladolid, pot tornar a Catalunya, primer a Tàrrega i, finalment, de nou aBarcelona. Entre altres feines, treballa per a una agència d'assegurances i també per a una agència de publicitat, a més de fer d'investigador privat, ocupació que sovint s'ha relacionat amb algunes de les seves novel·les policíaques i que ell desmenteix, atès que s'havia dedicat només a fer informes sense cap importància, segons les seves paraules.
El 1946, ja casat i establert definitivament aBarcelona, Manuel de Pedrolo comença a escriure amb regularitat. Canvia novament de feina, fa d'assessor literari, traductor, corrector de textos i altres feines editorials. Malgrat tot, continua vivint aïllat dels cercles literaris catalans de la postguerra. L'any 1949 publica el seu primer llibre:Ésser en el món, un poemari editat per Torrell de Reus que passa completament desapercebut. El fetde col·laborar a la revista Ariel li permet entrar en contacte amb altres escriptors. El 1953 publica el recull de contes: El premi literari i més coses. Amb la novel·la Estrictament personal guanya el premi Joanot Martorell 1954, el mateix any que comença un intens període com a dramaturg i que tanca voluntàriament, després d'una fecunda producció, a finals de la dècada dels anys setanta.
Espot ben dir que durant més de quaranta anys Manuel de Pedrolo no para mai d'escriure i de publicar. Prova tots els gèneres: poesia, teatre, novel·la, assaig... La seva bibliografia de creació arriba a superar el centenar de títols. Però on el seu treball sobresurt, en qualitat i en quantitat, és en la novel·la, amb l'explotació dels temes propis del novel·lista: la solitud, la incomunicació, lavida sense sentit... Els recursos que utilitza són sempre variats, així com les tècniques: psicologia, simbolisme, policíaca... Per circumstàncies editorials i de difusió audiovisual i per la seva incorporació com a lectura a l'ensenyament, la seva obra més llegida, i també la més venuda, ha estat, i ho continua sent, Mecanoscrit del segon origen.
La seva obra és equidistant als dos corrents...
Sumari
1. L’autor
2. Context: època i localització
3. Resum del llibre per capítols
4. Descripció dels personatges principals
5. Temes principals
6. Moment o frase que vull destacar
7. Opinió personal
1. L’autor
Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo i Molina neix a l'Aranyó (la Segarra), l'any 1918, en una família de propietaris rurals procedentsde Cervera que s'havia traslladat a l'Aranyó per dificultats econòmiques en la gestió de les seves terres. Passa la infantesa a Tàrrega, on el seu pare era el president d'Acció Catalana, i estudia el batxillerat a l'escola dels escolapis. Des de petit es converteix en un gran devorador de llibres, sobretot els de la biblioteca del seu pare, on troba molta literatura espanyola amb obres de PíoBaroja i Valle Inclán.
El 1935, es trasllada a Barcelona, i ingressar a l'Institut Balmes amb l'objectiu d'acabar el batxillerat. La seva intenció és fer la carrera de metge, però amb l'esclat de la guerra civil espanyola, s'afilia a la CNT i treballa de mestre a la població de Fígols de les Mines. Però no pot defugir la guerra: pertany a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va als frontsde Falset, Figueres i Barcelona, ciutat on finalment es queda. Però el tornen a mobilitzar, aquesta vegada amb destinació a Valladolid on escriu la seva primera novel·la, inèdita i qualificada per ell mateix "de molt dolenta". Des del primer moment escriu en català, llengua que manté en tota la seva prolífica obra, a pesar de la censura que pateix i les dificultats per publicar que té en elsprimers anys. De tota manera, aconsegueix, gràcies a la seva constància i capacitat de creació, ser el narrador més llegit de la postguerra, a pesar que aquest reconeixement popular no coincideix immediatament amb els dels cercles literaris i molt menys universitaris.
Un cop llicenciat del servei militar de postguerra a Valladolid, pot tornar a Catalunya, primer a Tàrrega i, finalment, de nou aBarcelona. Entre altres feines, treballa per a una agència d'assegurances i també per a una agència de publicitat, a més de fer d'investigador privat, ocupació que sovint s'ha relacionat amb algunes de les seves novel·les policíaques i que ell desmenteix, atès que s'havia dedicat només a fer informes sense cap importància, segons les seves paraules.
El 1946, ja casat i establert definitivament aBarcelona, Manuel de Pedrolo comença a escriure amb regularitat. Canvia novament de feina, fa d'assessor literari, traductor, corrector de textos i altres feines editorials. Malgrat tot, continua vivint aïllat dels cercles literaris catalans de la postguerra. L'any 1949 publica el seu primer llibre:Ésser en el món, un poemari editat per Torrell de Reus que passa completament desapercebut. El fetde col·laborar a la revista Ariel li permet entrar en contacte amb altres escriptors. El 1953 publica el recull de contes: El premi literari i més coses. Amb la novel·la Estrictament personal guanya el premi Joanot Martorell 1954, el mateix any que comença un intens període com a dramaturg i que tanca voluntàriament, després d'una fecunda producció, a finals de la dècada dels anys setanta.
Espot ben dir que durant més de quaranta anys Manuel de Pedrolo no para mai d'escriure i de publicar. Prova tots els gèneres: poesia, teatre, novel·la, assaig... La seva bibliografia de creació arriba a superar el centenar de títols. Però on el seu treball sobresurt, en qualitat i en quantitat, és en la novel·la, amb l'explotació dels temes propis del novel·lista: la solitud, la incomunicació, lavida sense sentit... Els recursos que utilitza són sempre variats, així com les tècniques: psicologia, simbolisme, policíaca... Per circumstàncies editorials i de difusió audiovisual i per la seva incorporació com a lectura a l'ensenyament, la seva obra més llegida, i també la més venuda, ha estat, i ho continua sent, Mecanoscrit del segon origen.
La seva obra és equidistant als dos corrents...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.