mecanoscrit segon origen

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN
MANUEL DE PEDROLO

QUADERN DE LA DESTRUCCIÓ I DE LA SALVACIÓ
L'Alba és una noia de 14 anys que viu en un poble anomenat Benaura.
Un dia quan tornava de l'hort de casa seva va veure que dos nois pegaven al fill de la seva veïna Margarita. en Dídac de 9 anys d'edat. El pegaven perquè era negre. El van llençar al toll de la resclosa.
Quan l'Alba estava a punt detirar-se a l'aigua sense treure's la roba per salvar al seu veí, van aparèixer al cel una gran formació d'aparells voladors. N'hi havia tants que cobrien tot l'horitzó. L'alba es va tirar a l'aigua per salvar al sei veí.
L'Alba va lluitar contra el moviment de l'aigua, que hi havia grans remolins i onades i va arrencar al noi de les plantes on estava atrapat.
Quan van sortir de l'aigua l'Alba vafer treure al Dídac tanta aigua com va poder li va treure la roba molla, li va fer es fregués i es va adonar que els dos nois no havien anat a ajudar-la. Estaven morts.
Llavors l'Alba i en Dídac es van trobar que Benaura semblava un altre, estava tot destruït, els dos nois estaven morts.
Van anar corrents al poble i estava tot sota les runes, tothom estava mort, i va pensar que potser elsseus pares també podien estar morts, així que va tornar a córrer. Casa seva estava mig derruïda, ella va veure que també estaven morts els seus pares. Van anar a veure la mare del Dídac i també la van trobar morta. Tots dos es van abraçar. Van pensar que estaven sols però, de cop van veure la Xica, l'ocell d'en Dídac.
Ells tenien moltes preguntes en el cap, però abans es van anar a vestir a labotiga de roba. Es van vestir i van anar a la botiga de queviures del poble per agafar menjar.
L'Alba va decidir que no es podien quedar a viure ells dos en el poble que havien de marxar, perquè no podien viure amb els morts, ja que després haurien epidemies de grip, de tifus... així que va agafar un paper i va començar a fer la llista amb les coses que necessitarien. Anirien al bosc a viure.
Vanintentar engegar algun cotxe per poder dur les coses però no funcionaven.
Llavors van agafar dos carretons.
Van anar a la casera de la guàrdia civil i van agafar dos màusers i de dues armes curtes i les municions; a continuació a la botiga de queviures on van agafar conserves de tota mena, dos pernils, un cabàs d'embotits, sis formatges, una caixeta de sabó, llet en pols, melmelades, ampollesde licor, oli, sal i fruita; després a la farmàcia van agafar tot de medicines i un diccionari de medicina; tot seguit a una fanaleria on van agafar llanternes elèctriques, un grapat de piles i un sac de plàstic; i finalment a la botiga de roba on van agafar roba per tots dos.
Quan van acabar d'agafar tot el necessitaven el Dídac va anar agafar un llibre de mecànica, perquè li agradava molt ipotser li podria se útil. Després es van acomiadar de Benaura i van marxar cap al bosc. amb tota la càrrega en dos carretons.
Van tardar un dia en arribar. Es van instal·lar en una cova per viure, al costat d'un rierol i una petita cascada.
Tenien provisions per uns vuit mesos.
Van ocupar una cova per viure i una altra de rebost. Amb les fustes dels carretons van fer empostades per guardar elmenjar.
Després de molt parlar van alliberar a la cadernera, però aquesta va tornar i li van deixar la gàbia oberta perquè pogués entrar i sortir quan volgués.
El Dídac va descobrir que els seus cossos eren diferents, ja que es banyaven despullats.
L'Alba es va encarregar de l'educació del Dídac. El feia llegir cada dia el seu llibre de mecànica. En Dídac era un noi que aprenia molt fàcilment.
Al'arriba de la primavera van veure tot d'arbres fruiters, olivers...i en alguns indrets blat. A l'arribada de juliol van començar la sega.
Quan va arribar el fred van fer una mena d'estufa dins la cova i van penjar una manta a laporta. Dormien junts i abraçats.
va fer una gran nevada.
Abans d'arribar la primavera l'Alba va caure i es va trencar la tíbia. Llegint un llibre de medicina van...