Medi


El medi glacial

1- Condicions ambientals i distribució del medi
L'ambient glacial ve caracteritzat per baixes temperatures al llarg de tot l'any (Tm < 0ºC) , a més de precipitacions suficients. Les glaceres es formen i persisteixen als llocs on les nevades hivernals són tan abundoses que la fusió estival i l'evaporació no les poden fer desaparèixer
2- Descripció:
Les glaceres sónmasses de gel que, sota la influència de la gravetat, es desplacen a partir de les zones d'acumulació de neu fins a arribar a un moment en què es produeix la fusió del gel. Aquest procés de pèrdua es diu ablació . Les glaceres avancen fins que els seus fronts assoleixen una posició on l'acumulació està equilibrada amb l'ablació. En altres ocasions les glaceres finalitzen als mars i enormes masses degel s'hi desprenen i formen els icebergs.
Tipus de glaceres :
1* Casquets de gel o Inlandsis situats en zones continentals amb un nivell de neus perpètues molt baix i on el gel es desplaça radialment cap els marges amb un moviment molt lent. Cobreixen una dècima part dels continents (Groenlàndia i l'Antàrtida). La fusió total d'aquests mantells de gel, que poden arribar a tenir fins a 3.000 mde gruix, elevaria el nivell actual del mar uns 60 m.
2* Glaceres alpines o de muntanya que ocupen les valls de serralades que s'alcen per damunt del nivell de neus perpètues. Són més localitzats i es troben en zones on la seua T m anual < 0ºC. Hi trobem tres zones diferenciades:
- El circ o zona d'acumulació de la neu situada a la capçalera de les valls.
- La llengua o riu sòlid que es creaquan baixa el gel acumulat al circ. Com a conseqùència de les deformacions a les quals està sotmés el gel en moviment, la superfície d'aquest es trenca i forma una sèrie d'esquerdes i fissures profundes ( crevasses i seracs ).
-El front o zona on es fon la llengua de la glacera i es dipositen els materials arrossegats que formen les morrenes.
3- Agents:
L'agent principal de les glaceres ésel gel que prové de la transformació de la neu. El gel és un material fràgil que es trenca quan és sotmès a un esforç sobtat, però que té un comportament plàstic sota un esforç perllongat i que no supere el seu límit de ruptura, amb tendència a deformar-se i desplaçar-se cap avall. La velocitat del gel a les glaceres fluctua entre uns pocs metres i 10 Km/any.
4- Processos geològics.
Lesglaceres són un agent modelador del paisatge. En conjunt els processos destructius (erosió) predominen sonre els constructius (sedimentació).
4.1 Erosió glacial .
L'acció erosiva opera mitjançant dos mecanismes:
++ Abrasió o desgast del substrat o llit rocós originada per la gran pressió que exerceix el gel en lliscar sobre les parets i fons de la vall glacial; aquesta fricció suposa un polimentde les roques de la vall. Aquesta acció erosiva és afavorida pels fragments que transporta la massa de gel: els més menuts actuen com el paper de vidre, mentre que els més grans produeixen una sèrie d'esquerdes i solcs característics en la direcció de moviment del gel.
++ Arrencada dels materials del propi subtrat (llit glacial) i de les parets del circ i la vall. El gel arrenca lesprotuberàncies de la roca viva.

4.2. Transport
El transport dels fragments és causat per la gravetat i per la pressió exercida per la massa de gel acumulada més per damunt. La glacera transporta una sèrie de materials detrítics procedents dels despreniments dels vessants del circ i de la vall i dels blocs arrencats del fons i les parets. Les glaceres , a diferència dels rius, no classifiquen els materialstransportats en funció de la seua grandàri a. El terme morrena s'utilitza tant per referir-se als materials transportats pel gel, com als que són definitivament dipositats. En distingim diferents tipus: De fons , superficials , laterals , central i interna . En el front de la glacera, a la zona d'ablació se situa la morrena terminal o frontal
4.3. Sedimentació
La sedimentació té lloc en...