Medicina natural

MEDICINA ALTERNATIVA

La medicina alternativa o medicina no convencional és un “terme que designa les diferents pràctiques que no pertanyen al regne de la medicina convencional i la seva efectivitat no ha estat provada consistentment.”
Sovint s’oposa a la medicina basada en els fets i acompanya les teràpies amb bases històriques i culturals que no pas en el mètode experimental, una de lesbases del mètode científic. Tanmateix, el terme medicina alternativa ha estat criticat pel moviment de l’escepticisme el qual afirma que simplement hi ha una medicina que funciona i una altra que no funciona.
Altres temes per referir-se a la medicina alternativa són: medicina suau, medicina complementària, medicina natural, medicina paral•lela o de vegades medicina hol•lística
A la UnióEuropea està regulada per la legislació de la Comissió europea sota el terme medicina complementària. En altres zones del món està reconeguda, prohibida, tolerada, o fins i tot reemborsada. Certes tècniques són utilitzades per metges o auxiliars mèdics, per practicants paramèdics i altres per persones sense formació avaluable per l’Estat.
La medicina alternativa creix amb les tradicions dels seglesde l’antiguitat però també amb aquelles que emergiren al segle XIX, abans de l’arribada de la medicina tradicional.
L’ús de la medicina alternativa en els països desenvolupats sembla incrementar-se en els últims anys. Segons un estudi realitzat en 1998 en 13 països ,un 31% dels pacients amb càncer van fer servir alguna forma de medicina alternativa o complementària.
La medicina alternativavaria en els diversos països europeus? Segons Edzard Ernst, el primer professor del món de la medicina complementaria, a Àustria i Alemanya, aquesta medicina està principalment en mans de metges i, s’estima que als Estats Units com a mínim la meitat dels que la practiquen són metges.
Aquest tipus de medicina es recolza per la relació personal de confiança del terapeuta amb el pacient i a la inversa,ja que sense ella no hi ha cabuda a cap intervenció. Per una banda perquè el pacient ha d’obrir-se per poder rebre el missatge que el terapeuta vol transmetre, i per altra banda perquè aquest pugui emetre al pacient el missatge tal com és, és a dir, com ell vol i pot transmetre’l.
Com ja sabem, cada persona contempla la realitat des d’una perspectiva concreta, determinada. I això, si més no,afecta a l’hora d’intervenir amb un pacient i també a l’hora de rebre la informació com a pacient. Tots fem nostra la informació que rebem.

Cada vegada més institucions educatives han començat a oferir cursos de medicina alternativa. Per exemple, la Facultat de Medicina de la Universitat d'Arizona ofereix un programa de medicina integrativa sota l'adreça del Dr. Andrew Weil que ensinistra ametges en diverses branques de la medicina alternativa que ni rebutja la medicina convencional, ni adopta pràctiques alternatives sense sentit crític. En tres investigacions separades, en les quals es van enquestar les 125 escoles que oferien un títol en medicina, les 19 que oferien un en *osteopatía i les 585 escoles d'infermeria dels Estats Units, es va trobar que el 60% de les escoles que oferienun títol en medicina, el 95% de les quals oferien un de *osteópata i el 84,8% de les d'infermeria ensenyaven també medicina alternativa (*Wetzel *et al 1998, *Saxon *et al 2004, *Fenton & *Morris 2003).

En el Regne Unit cap escola mèdica ofereix cursos que ensenyin la pràctica clínica de la medicina alternativa. No obstant això, aquesta s'ensenya a diverses escoles com a part del pla d'estudis.Aquest ensenyament està majoritàriament basada en la teoria i la comprensió de la medicina alternativa, fent èmfasi en la capacitat de comunicar-se amb especialistes en medicina alternativa. Per aconseguir aptitud en la pràctica clínica de la medicina alternativa, han d'obtenir-se títols de societats mèdiques particulars, on l'estudiant ha d'haver-se graduat i ser un metge qualificat. La...