medioambiente

La pràctica de l’horticultura està molt arrelada a totes les terres de
Mallorca des de molts anys enrere, i hi comprèn tots els nivells d’especialització:
del petit hort multidivers i domèstic, fins al monocultiu forçat
dins hivernacle, passant per l’hort semiextensiu associat a altres cultius.
Per tant, es troba present dins tot l’àmbit agrícola insular.
La fi nalitat primera del’horticultura era abastar de verdura la
casa, i molt prest en constituí una font d’ingressos. Com tota la resta de
cultius presents a l’illa, cada zona ha esdevingut, per les seves condicions
climàtiques iedàfi ques, singularment adequada per al treball d’unes
espècies. Això ha dotat aquests indrets d’una cultura popular associada
que els ha fet únics. Tant és així que, avui mateix, tothom sabria situarsobre un mapa de Mallorca allà on es dediquen a la patata, al pebre de
tap de cortí o als melons a la seca.
I no obstant això, no ha estat fi ns fa poc que s’ha descuidat el coneixement
delpolicultiu d’horta, en el qual s’observen diverses tècniques
de cultiu, d’aprofi tament de l’aigua, de control de plagues i vegetació espontània,
etc., així com canviam de comarca o, fi ns i tot, debarriada.
En l’actualitat, l’horticultura professional s’ha especialitzat fortament
per poder mantenir-se viva al mercat. Es destinen grans superfícies
al cultiu d’unes poques espècies d’hortalissa, iaixò s’anomena monocultiu.
I es planten varietats millorades amb gran capacitat de resposta
a l’addició d’adobs minerals i aigua, que, en ser més sensibles als agents
externs, depenen totalmentdels tractaments fi tosanitaris.
Les zones tradicionalment dedicades a l’horta, com ara sa Pobla i el
pla de Sant Jordi, mantenen la seva vigència, però just conserven mínimes
taxes de biodiversitat iuna baixa complicitat social. Així mateix, es qüestionen
les repercussions sobre l’entorn natural. En són exemples la contaminació
dels aqüífers subterranis, sobretot amb nitrats, i la...