Medios de pago

Barreres i riscos en el comerç internacional

El comerç internacional està influït per la distància, propiciant que els meny desenvolupats no puguin competir amb els més desenvolupats. Possiblilita que les empreses canviin la seva localització, on hi ha una ma d'obra més barata, per vendre els productes a un país a un preu major.

Tot tipus de comerç comporta uns riscos que són accentuats enel cas del começ internacional.

Barreres al comerç internacional: Els països amb desequilibris a la balança de pagaments han d'accentuar les exportacions. Per conseguir aquest objectiu han de fer uns canvis estructurals per fer les seves economies més competitives i crear barreres a la impotació.

També els països desenvolupats apliquen barreres a les importacions i al denominat dumping.Podem definir les barreres com: Mesures que prenen els governs per limitar la importació de productes que puguin desestabilitzar el mercat interior.

Tipus de barreres al C.I.: Països desenvolupats: tècniques, mediambientals, administratives.
Països subdesenvolupats: Quantitatives, impositives, administratives.

Les barreres administratives consisteixen en tràmits duaners de gran complexitatcapaces de retrassar i encarir el comerç. També existeixen pràctiques dels governs per fomentar l'exportació que es consideren obstacles per el comerç internacional, aquestes són el recolzament financer a l'exportació amb interessos més baixos, mesures de política monetària fent que els productes nacionals siguin més econòmics, subvencions y desgravacions fiscals que permetin reduïr molt els preusi permissivitat legal, lleis permisives que permeten produir sense cap respecte al medi ambient i en condicions laborals properes a l'esclavitud.

Barreres tècniques: Són especificacions sobre seguretat, qualitat i salut que els països exigeixen als productes extrangers.

Els requisits tècnicvs dificulten l'exportació. S'utilitzen per països desenvolupats per defensar les seus productes. El75% de les barreres fetes servir a l'Unió Europea són tècniques. Per aplicar les barreres tècniques es fa servir l'equació N+C+H, és a dir, Normalització + Certificació + Homologació. La certificació exigeix als productes una qualitat mínima demostrable. La homologació és un requisit exigit pels governs per garantir la seguretat o la salut.

Procés de barrera tècnica
Desenvolupament delconcepte
Forma d'aplicació
Normalització
Elaboració de normes tècniques que indiquen les característiques que deuen tindre un determinat producte.
Diferents organismes autònoms.
Certificació
Garantitza que el producte cumpleix determinades normes.
Organismes per certificar.

Homologació
Declaració oficial cumpleix amb determinats requisits tècnics.
Organismes oficials que depenend'administracions públiques.



Barreres mediambientals: Una sèrie de requisits de respecte i conservació del medi ambient importats per un determinat país.
Forma de producció: Prohibit agents quimics i que els medis de producció cumpleixin unes normes dels materials amb que estàn fabricats.
Tractament de residus.
Embalatges i envasos: volum i pes que protegeixen el producte, materials reciclables i lano presències de substàncies tòxiques o perilloses.

Barreres quantitatives: Determinen el màxim de productes qe poden importar-se en un període de temps concret.
El funcionament es establir un límit a la quantitat del producte lliure amb importacions restringides.
Una altra forma és l'Acord sobre Salvaguarda, que restringeixen temporalment les importacions. Causen un greu dany als productesnacionals competidors. La seva finalitat és donar temps als productes nacionals i té una durada màxima de 10 anys.

Barreres fiscals: Impostos que graven les operacions de comerç internacionals. El més important és l'aranzel que grava el producte. El seu origen, el seu tipus, el seu dret i el seu valor en duanes.
A més de l'aranzel s'apliquen impostos com:
L'IVA, impostos especials, impostos...