Meditación De Descartes

Meditacións Metafísiques de Descartes





Meditación primera

En aquesta meditació, Descartes es planteja el dubte general de les coses, de les seves opinions i de les bases d’aquesta.Pensa que no es necessari mostrar que totes les seves opinions són falses, ja que no acabaria mai, nomès li cal trobar el mínim indici de dubte dels principis sobre els quals es basaven totes les sevesantigues opinions. Ell es va adonar que tots els coneixements que té els a adquirit a partir dels sentits i com que a experimentat, a vegades, que els sentits l’enganyaben no es pot fiar. També vaobservar que no podía distinguir del somni i la vigilia ja que quan ell dormia i somiava tenia la mateixa sensasió d’estar despert . Descartes va arribar al dubte de Deu. Pensava que no era posible queDeu, que es bondat, volguès que visquem en un mòn ple d’enganys. Finallment com que va rebutjar aquesta opció, ja que Dèu es bondat suprema, va arribar a la conclusió de l’existència d’un geni maligneque ens portava als errors.

Meditación segunda

En un principi Descartes pensaba que no podía existir res cert en el món, que el cos, la figura, l’extensió, el moviment i el lloc no són altre cosaque ficcions del esperit. Però es va adonar que si que hi havia una cosa de la qual no podía dubtar, d’ell mateix, del jo sóc , jo existeixo, ja que mentres ell pensi será alguna cosa. Però que eraell mateix? , va arribar a la conclusió de que ell no era un cos, ja que no podem demostrar l’existència de tal cos, sino una cosa pensant, una cosa que pensa i finalment descubreix que som animes dinsd’un cos i que aquest serveix per ineractuar amb el món material creat per Deu.

Meditación cuarta

Desprès de que Descartes demostrès l’existencia de Déu ens diu que Déu no pot ser pas engañadorja que si Déu es perfecte l’engany i el frau no ho són i per tant no poden procedir d’ell. Desprès de fer errors, Descartes, ens diu que experimenta un poder per jutjar que ho a rebut de Déu, per...