Meditaciones de Descartes

1a meditació
De les coses que hom pot posar en dubte

•Cal posar un fonament de les ciències que sigui segur, ferm i constant. Descartes vol desfer-se de totes les falses opinions admeses fins aleshores com a veritables.
•El procediment o mètode consisteix a sotmetre a la prova de foc del dubte tota opinió, per trobar el camí recte cap a la veritat.
•De què es pot dubtar? 1) Dels sentits:alguna vegada ens han enganyat. 2) De la suposada salut mental: no hem d’obrar com els folls. 3) De la diferència entre vetlla i somni: no sembla que es puguin distingir amb netedat. 4) De la Física, l’Astronomia, la Medicina i les altres ciències: procedeixen per composició de nocions simples, i per això són força dubtoses i incertes. Quines ciències no són dubtoses? L’Aritmètica i la Geometria,car tracten de coses simples i generals, i no es refereixen a coses existents en la natura. 5) De Déu: com que és omnipotent, pot ser que m’enganyi contínuament o que permeti que m’equivoqui de vegades. I 6) d’un geni maligne: tot el que percebo podria no ser res més que les seves il·lusions i enganys

Conclusió de la 1a meditació
•“De totes les opinions que havia admès antigament com averitables, no n’hi ha una de la qual jo no pugui ara dubtar, no per alguna manca de consideració o lleugeresa, sinó per raons molt fortes i seriosament considerades: de manera que és necessari que aturi i suspengui, d’ara endavant, el meu judici” (104)
•El llibre és un intent de reconstrucció del que podem saber amb certesa.



2a meditació
De la natura de l’esperit humà i que és més fàcil deconèixer que el cos


•La 1a certesa, doncs, és: “Jo sóc, jo existeixo.” És una certesa necessàriament veritable, més certa i més evident que qualsevol altra cosa.
•Però, jo, que sóc, què soc? Respondre amb la vella opinió que sóc una ànima, comporta dificultats: com es pot definir l’ànima? Una cosa rara i subtil, com un vent, una flama o un aire molt subtil? Tot això és massa corporal.
•Jo no sócres de corporal, sinó una cosa que pensa: “el pensament és un atribut que em pertany. Només ell no pot ésser separat de mi. No sóc, doncs, parlant amb precisió, res més que una cosa que pensa, és a dir, un esperit, un enteniment o una raó.” (111)
•“Una cosa que pensa. Què és una cosa que pensa? És a dir, una cosa que dubta, que concep, que afirma, que nega, que vol, que no vol, que tambéimagina, i que sent.” (112)
•Obtinc aquesta veritat (primera) indubtable a partir de la claredat i diferència que hi ha entre cosa corporal i cosa no corporal.
•Què són els cossos que veiem i toquem? Cal separar-ne els atributs o qualitats primàries de les secundàries. El símil del tros de cera: gust, olor, color, figura i grandària poden canviar; la cera, en canvi, roman. Els sentits només coneixenles qualitats secundàries; l’enteniment, les primàries.
••Vista amb la claredat i distinció de l’enteniment, la cera no és res més que una cosa extensa, flexible i mudable. Distingim la cera de les seves formes exteriors.
•Les coses corporals (la matèria) no són res més que extensió, figura i quantitat.
•El jo, en canvi, no és una substància material, sinó esperit, cosa que pensa. “No em conec ami mateix, no solament amb força més veritat i certesa, sinó també amb més distinció i netedat?” (117)
•Que jo sóc i que jo sóc esperit, cosa que pensa, és la primera certesa indubtable que podem trobar.

Conclusió de la 2a meditació


•És més fàcil conèixer el propi jo que les coses corporals del món.
•La raó és que el jo no és una cosa extensa, sinó una cosa que pensa. I així és fàcilseparar del jo tot el que no sigui pensament.
•S’entén per pensament qualsevol activitat de la consciència.
•En canvi, requereix més esforç conèixer què pertany i què no pertany veritablement a les coses corporals, a la matèria, al món.


3ª meditació
De Déu, que existeix


•Enteniment, voluntat, imaginació i capacitat de sentir són les facultats del jo o modes de pensar, formes de...