Meditaciones Metafísicas

MEDITACIONS METAFÍSIQUES
Traducció i notes de Robert Veciana i Tormo

MEDITACIÓ PRIMERA
De les coses que hom pot posar en dubte
1

5

Ja fa algun temps2 que m’he adonat que, des dels meus primers anys, havia admès un munt de falses opinions com a veritables i que allò que he fundat des d’aleshores sobre uns principis 3 tan poc assegurats no podia ésser més que força dubtós i incert, demanera que em calia endegar seriosament un cop a la vida la tasca de desfer-me de totes les opinions que havia admès fins aleshores en la meva creença i començar-ho tot de bell nou des dels fonaments, si volia establir alguna cosa ferma i constant en les ciències. Però, com que em semblà que aquesta tasca era molt gran, m’he esperat a tenir una edat que fos tan madura que ja no se’n pogués esperaruna altra després en la qual jo fos més disposat a executar-la; això és el que m’ho ha fet diferir tant de temps, que, en endavant, creuria cometre una falta si dediqués a deliberar el temps que em queda per a actuar4. [Plantejament general del dubte] Ara, per tant, que el meu esperit 5 és lliure de tota cura, que m’he procurat un repòs assegurat en una solitud pacífica, m’aplicaré seriosament iamb llibertat 6 a destruir totes les meves velles opinions7 en general. Però no serà necessari, per a arribar a aquest objectiu, provar que són totes falses, la qual cosa potser mai no arribaria a obtenir, sinó, com que la raó ja em persuadeix8 que jo no he creure més les coses que no són del tot certes i indubtables, que aquelles que ens sembla que són manifestament falses9, el mínim motiu per adubtar-ne que hi trobi serà suficient per a fer-me-les rebutjar totes. I per això no és necessari que les examini d'una en una particularment, la qual cosa fóra un treball infinit, sinó que, com la ruïna dels
1

10

15

20

25

El text llatí diu “De iis quae in dubio revocari possent”. El text francès ho tradueix literalment: “Des choses que l'on peut revoquer en doute”. “Revocar” éslectura correcta en català, però gramaticalment és forçat dir “Revocar en el dubte”. Però notem que la intenció cartesiana queda clarament reflectida amb el símil arquitectònic: el dubte tracta d’enderrocar les falses opinions i construir el fonament indubtable de l’evidencia. És recurrent l’ús de la metàfora de la construcció en el vocabulari d’aquesta primera meditació. 2 L'itinerari de laMeditació dedica molta atenció a la temporalitat com a condició de possibilitat de la meditació. En aquesta primera plana cal assenyalar la precisa localització en el temps de la meditació com a exercici filosòfic: el dubte té un origen remot, la infantesa, i un origen més proper, el moment de la decisió d’endegar l’operació metòdica del dubte, per a fonamentar -un cop a la vida- el saber. Aquestareferència al procés temporal és recurrent. Veure «Discurs del Mètode», part IV, on trobem una exposició resumida de la metafísica cartesiana. Pel que fa a la infantesa, cal assenyalar una diferència important entre el que diu el text llatí i el que diu la traducció francesa: “ineuente aetate” és traduït per -des deis meus primers anys-. L’expressió llatina té una ressonància clàssica: “l’edat inicial” ésuna referència a la inconsciència deis nens, que encara no són homes. “L’escàndol de la infantesa” deis clàssics desapareix en el text francès. H. Gouhier qualifica l’operació cartesiana “d’infanticidi”. Esdevenir l’home, en la tradició llatina, és eliminar l'infant. (vid. «La pensée métaphysique de Descartes», Vrin, Paris, 1937. 3 Principis assegurats: La Meditació és “metafísica” amb un sentitmolt precís. És la Filosofia Primera, o recerca del fonament. Tot i no ésser una “Metafísica” en el sentit aristotèlic, sí en comparteix el caràcter de “Philosophia Prima”. 4 Hem assenyalat a la introducció que la separació teoria/praxi i el temps limitat d’acció de l’home que medita son pressupòsits del dubte, i com a tals, Descartes no els argumenta, sinó que estan “donats” en si mateixos. 5...