Meditaciones metafísicas de Descartes

MEDITACIONS METAFÍSIQUES
Traducció i notes de Robert Veciana i Tormo

MEDITACIÓ PRIMERA
De les coses que hom pot posar en dubte

1

5

Ja fa algun temps2 que m’he adonat que, des dels meus primers anys, havia admès un munt de
falses opinions com a veritables i que allò que he fundat des d’aleshores sobre uns principis 3
tan poc assegurats no podia ésser més que força dubtós i incert,de manera que em calia
endegar seriosament un cop a la vida la tasca de desfer-me de totes les opinions que havia
admès fins aleshores en la meva creença i començar-ho tot de bell nou des dels fonaments, si
volia establir alguna cosa ferma i constant en les ciències. Però, com que em semblà que
aquesta tasca era molt gran, m’he esperat a tenir una edat que fos tan madura que ja no se’n
poguésesperar una altra després en la qual jo fos més disposat a executar-la; això és el que
m’ho ha fet diferir tant de temps, que, en endavant, creuria cometre una falta si dediqués a
deliberar el temps que em queda per a actuar4.

10

15

[Plantejament general del dubte]
Ara, per tant, que el meu esperit 5 és lliure de tota cura, que m’he procurat un repòs assegurat
en una solitudpacífica, m’aplicaré seriosament i amb llibertat 6 a destruir totes les meves velles
opinions7 en general. Però no serà necessari, per a arribar a aquest objectiu, provar que són
totes falses, la qual cosa potser mai no arribaria a obtenir, sinó, com que la raó ja em
persuadeix8 que jo no he creure més les coses que no són del tot certes i indubtables, que
aquelles que ens sembla que són manifestamentfalses9, el mínim motiu per a dubtar-ne que hi
trobi serà suficient per a fer-me-les rebutjar totes. I per això no és necessari que les examini
d'una en una particularment, la qual cosa fóra un treball infinit, sinó que, com la ruïna dels

20

25

1

El text llatí diu “De iis quae in dubio revocari possent”. El text francès ho tradueix literalment: “Des choses que l'on peut revoquer
endoute”. “Revocar” és lectura correcta en català, però gramaticalment és forçat dir “Revocar en el dubte”. Però notem que la
intenció cartesiana queda clarament reflectida amb el símil arquitectònic: el dubte tracta d’enderrocar les falses opinions i construir
el fonament indubtable de l’evidencia. És recurrent l’ús de la metàfora de la construcció en el vocabulari d’aquesta primera
meditació.2
L'itinerari de la Meditació dedica molta atenció a la temporalitat com a condició de possibilitat de la meditació. En aquesta primera
plana cal assenyalar la precisa localització en el temps de la meditació com a exercici filosòfic: el dubte té un origen remot, la
infantesa, i un origen més proper, el moment de la decisió d’endegar l’operació metòdica del dubte, per a fonamentar -un cop a lavida- el saber. Aquesta referència al procés temporal és recurrent. Veure «Discurs del Mètode», part IV, on trobem una exposició
resumida de la metafísica cartesiana.
Pel que fa a la infantesa, cal assenyalar una diferència important entre el que diu el text llatí i el que diu la traducció francesa:
“ineuente aetate” és traduït per -des deis meus primers anys-. L’expressió llatina té unaressonància clàssica: “l’edat inicial” és una
referència a la inconsciència deis nens, que encara no són homes. “L’escàndol de la infantesa” deis clàssics desapareix en el text
francès. H. Gouhier qualifica l’operació cartesiana “d’infanticidi”. Esdevenir l’home, en la tradició llatina, és eliminar l'infant. (vid. «La
pensée métaphysique de Descartes», Vrin, Paris, 1937.
3
Principis assegurats: LaMeditació és “metafísica” amb un sentit molt precís. És la Filosofia Primera, o recerca del fonament. Tot i
no ésser una “Metafísica” en el sentit aristotèlic, sí en comparteix el caràcter de “Philosophia Prima”.
4
Hem assenyalat a la introducció que la separació teoria/praxi i el temps limitat d’acció de l’home que medita son pressupòsits del
dubte, i com a tals, Descartes no els...