Meditaciones

Meditacions metafísiques de Descartes.

1a Meditació.
De les coses que hom pot posar en dubte
Descartes mateix l’explica en poc més d’una ratlla l'objectiu de la primera meditació:
« m’aplicaré seriosament i amb llibertat a destruir generalment totes les meves antigues opinions.». El dubte és el punt de partida i l’objectiu és trobar uns fonaments sòlids per a les ciències.
Alcomençament de la primera meditació Descartes fa una reflexió sobre les opinions falses que ell havia admès com a veritables i certes, i vol desfer-se d'elles. Pensa en el que l'ha portat a construir i crear les següents meditacions. Descartes diu que per trobar la veritat ha de destruir totes aquelles opinions que ell creia certes. Ell volía arribar a una edad prou madura i que un cop arribés a assoliraquesta edat procedería a destruir les seves opinions.
El filòsof no veu possible analitzar totes les opinions i d'aquesta manera decideix destruir els fonaments , és a dir, els principis sobre els quals es troben la resta d'opinions.
Veu com tot el que Descartes veia com a veritat ho feia a través dels sentits i això significa que són poc fiables. També veu que aquesta norma no pot ser sempreaplicada car que trobem coses de les que no podem dubtar. De seguida ens posa un exemple, ell no pot negar que en aquell moment es troba al costat del foc amb una fulla, no pot dubtar que les sees mans i el seu cos es seu, de la seva propietat, a no ser que en tot cas estigués boig.
Segueix amb aquesta meditació i creu que fins i tot això podria ser fals perquè podría tratar-se d'un somni.Descartes afirma que els somnis son engañosos i que no hem de fiar-nos d'ells, perquè no sabem quan estem somiant o quan estem dormint. Quan estem dormint veiem imatges o representacions de la veritat , per aquesta raó diu que les coses que veiem als somnis són reals i existents, i ens posa d'exemple als pintors.
Identifica les coses veritables i reals com una extensió de la naturalesa corpòria engeneral i també la figura de les coses extenses. Considera com un element veritalbe la matemàtica.
Descartes es qüestiona si les coses que ell creu certes són falses perquè Déu l'està enganyant però això no és possible perquè Déu és bo. Però ens qüestionem aquesta bondat Descartes veu que ell podria estar sent enganyat.
Diu que hi ha persones que prefereixen negar l'existència de Déu, però si aixòfos cert ell seria més imperfecte i sempre s'equivocaria. Veu que hi ha coses de les quals no es poden dubtar.
Descartes explica que ha de recordar aquestes meditacions ja que a causa del costum de assumir les seves opinions com a veritat li fan creure que no ho són.
Per últim, considera que no hi ha un Déu bó sinó una espècie de “geni maligne” que es poderós i molt intel·ligent, que vol fer-lierrar i per aquesta raó creurà que tot és un engany i intentarà no ser enganyat.
Les primeres meditacions de Descartes finalitzen quan aquest diu que té por al despertar perquè creu que al finalitzar el somni farà que caigui en les seves antigues opinions i què es trobarà en un altre món ple d'ombres.

Podem dir que la conclusió d'aquesta meditació és:
“De totes les opinions que havia admèsantigament com a veritables, no n’hi ha una
de la qual jo no pugui ara dubtar, no per alguna manca de consideració o lleugeresa,
sinó per raons molt fortes i seriosament considerades: de manera que és necessari
que aturi i suspengui, d’ara endavant, el meu judici”


ESQUEMA












Explicar el paper que juga el “geni maligne”. Problemes que genera.2a Meditació
De la natura de l’esperit humà i que és més fàcil de conèixer que el cos
Descartes comença aquesta meditació declarant els grans dubtes que va suposar la primera meditacció i aclara que seguirà endevant amb les meditacions de la mateixa manera que la anterior, és a dir, allunyant allò que suposi algún dubte. Preten trobar alguna cosa que sigui veritable o l'afirmació de...