Meditacions descartes (cat)

I MEDITACIÓ

1. Per què Descartes rebutja l’argument de la bogeria en relació al dubte sensorial?
El dubte sensorial que ens mostra Descartes és basat en el fet de no refiar-nos dels nostres sentits en el momento en que ens trobem veritats evidents ja que aquests ens duen continuament a l’error i l’engany. Per aquest motiu hem de mantenir una actitud crítica o escéptica davant la informaciósensorial que rebem.
Per altra banda Descartes remarca que hi ha coses que es resisteixen a ser posades en dubte o que no admeten un dubte, el fet de ser o existir que s’exemplifica al text amb la frase de l’homa que està tapat davant del foc amb una manta. Per aquets fets, Descartes raona que per dubtar d’aquestes veritats has d’estar boig, i per això, crea un dubte raonable i sensat que lipermetrà diferenciar l’estat de bogeria.

2. Per què el dubte del somni no afecta a les veritats matemàtiques?
El dubte del somni no afecta a les veritats matemàtiques pel fet de que aquestes estan formulades a partir de lleis fonamentals, és a dir, simples i generals, les quals es regeixen per principis universals i indubtables purament lògics i racionals. I per tan ni tan sols en els somnis, onpoden ser confoses amb el coneixements sensibles, poden esdevenir falses.

3. Per què Descartes utilitza la hipòtesi del geni maligne en lloc de la d’un Déu enganyador? Quina és la finalitat de la hipòtesi del geni maligne?
Descartes conclueix que Déu és un ser totpoderós el qual ens podría enganyar en el coneixement de les coses més evidents. Peró com que Déu és un esser perfecte i per tan laseva perfecció fa que sigui bondadós, no tindrà mai la voluntat de enganyar-nos.
Per el motiu anterior, Descartes utilitza aquesta hipòtesi i crea un geni maligne l’existència del qual es basa en fer-nos dubtar de veritats que se’ns presenten com a clares i evindents.

II MEDITACIÓ

4. Com aconsegueix Descartes superar el dubte del geni maligne?
Descartes supera el dubte del geni malignebuscant una veritat que mai es pugui dubtar d’ella, una veritat que serveixi com a suport estable.
Per cercar aquesta vritat Decartes fa l’exercici de dubtar absolutament de tot, fins trobar una veritat de la qual no pot dubtar. I així, dubtant de tot s’adona que si dubta per necessitat a d’existir ja que és ell el subjecte que dubta. Així arriba al “cogito, ergo sum”.
Tot i arribar a aquestaveritat, Descartes s’adona el el geni maligne també el fa dubtar d’aquesta. Però ell formula el raonament que encara que el geni maligne el vulgui enganyar, ell sap amb el fet de l’engany que existeix, encara que existeixi sota d’aquest engany.

5. Què vol dir que el jo és una cosa que pensa?
El Jo és una cosa que pensa en tant que es a partir d’aquesta capacitat com es dedueix la seva existència.Aquest Jo, és una substància que es planteja la veracitat de tot allò que l"envolta dubtant de tots aquells coneixements prèviament adquirits.

6. Com es pot comprendre el que és un tros de cera? Per què no es pot comprendre ni amb els sentits ni amb la imaginació? En el cas d’existir realment el tròs de cera, què és?
Un cop s"ha assegurat la existència del "jo que pensa", Descartes proposaconsiderar l"existència o la concepció del món exterior, sensible, i per fer-ho es serveix d"un exemple senzill i proper: analitzar la percepció que tenim d"un tros de cera acabat de treure del rusc.
Segons Descartes, els sentis ens informen d"uns sèrie de qualitats tal com el gust, l"olor, el color, la forma, el so, el tacte, la grandària ("no ha perdut la dolçor de la mel que contenia, conservaencara una mica d"olor de les flors de les quals ha estat recollida; el seu color, la seva figura, la seva magnitud són aparents; és du, fred, manejable, i si el colpegeu, produirà algun so"447) .
Aquestes qualitats però són aparents, ja que estan sotmeses al canvi físic, com s"exemplifica al apropar el tros de cera a la calor, que les fa canviar.
Així doncs, tota la informació que ens ha...