Meditacions metafisiques i preguntes

Meditació I

1. Fes un resum clar i entenedor del que es diu a la meditació 1. Pots fer servir de referència els passos que teniu a la guia de lectura.

Primer es preocupa Descartes pels coneixements “apresos dels sentits o pels sentits”. Els sentits no són fiables perquè sabem que de vegades ens enganyen i encara que no per això puguem pensar que ens enganyen sempre, no podem estar segursque no ho facin més sovint sense que ens adonem.

Ni tan sols podem estar segurs de diferenciar l'estat de vigília del d’ensomni. Però els somnis són productes de la imaginació, representacions de la realitat. I, encara que la imaginació pugui combinar figures per construir altres diferents, sempre hi ha elements bàsics reals (la magnitud, el temps, la quantitat,…). Troba Descartes que laGeometria i l'Aritmètica, pel que sembla, “contenen part de veritat i d'indubtable”.

Però, no podria Déu induir-me a errar quan enumero els costats d'un quadrat? Per descomptat, Déu és omnipotent. I si em permet que de vegades m'enganyi i m'equivoqui, per què no va a fer-ho sempre? Perquè és infinitament bondadós. Però, i si hi hagués un geni maligne que m'enganyés constantment? Llavors tindràDescartes que caminar-ne amb cura i no prendre com certes totes les “coses exteriors”, ni el seu cos, ni tan sols els seus sentits.

Amb la hipòtesi del geni maligne el dubte s'ha radicalitzat de tal manera que ha fet fallida totes les nostres creences tradicionals sobre el que pot ser veritat o mentida. A partir d'ara, Descartis haurà de remuntar aquesta situació construint un coneixement sobreuna base sòlida.

2. Llegeix el punt amb atenció i explica per què Descartes comença a dubtar. Com es podria anomenar aquesta posició filosòfica?

Descartes comença a dubtar ja que se n’adona de que totes les opinions que ha tingut al llarg de la seva vida són falses. A banda d’això, a causa de que ell en va construir a sobre d’aquestes unes altres opinions més dubtoses formant així unescreences falses, tot el seu coneixement obtingut fins ara, era fals.
Aquesta posició filosòfica s’anomena escepticisme, ja que és un corrent filosòfic que desconfia de la capacitat de la raó per descobrir la veritat, ja que les sensacions per les quals es percep la realitat només mostren l'aparença de les coses. No obstant això, Descartes ha fet evolucionar l’escepticisme, per tant, el seu pensamentno és un escepticisme radical.

3. Per què Descartes dubta? Quin objectiu està cercant?
Descartes dubta per que no té la veritat absoluta de totes les coses, per tant, el seu objectiu és aconseguir la veritat de tots els coneixements.

4. Llegeix amb atenció el punt -El dubte del somni-. I respon:
a. Quina conseqüència deriva de l’argument del somni?
La conseqüència que deriva del’argument del somni és que Descartes no sap què es real o què no, ja que en tot moment no distingeix si aquell mateix instant és un somni o no, és a dir, no hi ha certesa de realitat.
b. Estàs d’acord amb Descartes que no hi ha cap indici concloent ni cap senyal prou segur per poder distingir la vigília del son?

Certament, no. Penso que sí que hi ha indicis de que es pot distingir la vigília del son.Descartes dubta de si el que està vivint és real o només és una il•lusió la qual la percep mentre dorm. Personalment, jo no dubto; crec que el que estem vivint és una realitat i no un somni ja que tot el que percebem és real per a nosaltres en aquell instant.
Malgrat tot, si es donés la possibilitat que el que estem vivint només és una il•lusió creada pel nostre subconscient, però que nosaltresno en adonem ja que pensem que el que crea el nostre subconscient és real, encara creuria que tota aquesta il•lusió que hem viscut era real, per tant, mentre estiguéssim vivint la “falsa realitat” (= il•lusió creada pel nostre subconscient) si que podríem distingir la vigília del somni ja que aquesta falsa realitat seria la nostre realitat perquè no ens adonaríem de que el que crea el nostre...