Meditació

RENÉ DESCARTESMEDITACIONS METAFÍSIQUES

MEDITACIÓ I, p. 120 -121.El dubte metòdic

“Ara que el meu esperit és lliure de tota preocupació i que m’he procurat un repòs segur en una solitud tranquil·la, em dedicaré seriosament i amb llibertat a destruir totes les meves antigues opinions. Amb tot, per dur a la pràctica aquesta intenció, no serà necessari demostrar que totes elles són falses,cosa que potser no arribaria mai a aconseguir; sinó que, tenint en compte que la raó ja em persuadeix que no he de donar més crèdit a les coses que no són del tot certes i indubtables que el que no donaria a les que em semblen obertament falses, em bastarà per rebutjar-les totes el més petit motiu de dubte que hi trobi. I per això no caldrà que examini cada una en particular, perquè el treballseria inacabable. Sinó que, atès que la ruïna dels fonaments arrossega necessàriament la de l’edifici, criticaré primerament els principis en què es fonamentaven totes les meves antigues opinions.”

1. Com justifica Descartes que no serà necessari demostrar que totes les opinions són falses? (p. 121) [Cal que en el teu text raonat es trobi la resposta a les següents qüestions: Quin criteri deveritat estableix en aquest paràgraf? Quina finalitat metòdica té aquest criteri? Quina part del mètode de la geometria –i dels preceptes del seu mètode- aplica en aquest paràgraf?]

MEDITACIÓ I, p. 121.

El dubte dels sentits: el somni

“Però, tot i que els sentits de vegades ens enganyen quan es tracta de coses que gairebé no percebem o es troben molt llunyanes, potser n’hi ha d’altres deles quals no podem dubtar-ne raonablement, per bé que les coneixem per mitjà dels sentits: per exemple, que em trobo aquí, assegut a prop del foc, amb la bata posada, amb aquest paper a les mans, i altres coses semblants. I, com podria negar que aquestes mans i aquest cos són meus, si no és fent com fan els insensats, el cervell dels quals es troba tan pertorbat i ofuscat pels negres vapors de labilis que asseguren constantment que són reis, quan en realitat són molt pobres, que vesteixen d’or i porpra, quan de fet van tot nus, o s’imaginen ser un càntir o estar fets de vidre? En fi; són folls, i jo seria tan extravagant com ells si em deixés dur pel seu exemple.
Tanmateix, em cal considerar que sóc home i, per tant, que tinc costum de dormir i representar-me en somnis les mateixescoses, i de vegades altres menys versemblants que les que aquests insensats imaginen mentre estan desperts. Quants cops m’ha passat que somiava, al vespre, que era aquí, vestit com ara i que em trobava a prop del foc, quan de fet era dintre el llit tot nu? Tinc molt clar ara que no miro aquest paper amb ulls de son, que aquest cap que bellugo no està gens endormiscat, que intencionadament ideliberadament estenc la mà i la sento: allò que s’esdevé en el somni no sembla tan clar ni tan distint com tot això. Però si ho penso bé, recordo haver estat sovint enganyat, mentre dormia, per il·lusions semblants. I mentre em deturo pensant això, veig amb tanta claredat que no hi ha indicis concloents ni senyals tan certs que em facin distingir netament entre vetlla i somni, que resto estupefacte;l’esbalaïment és tal que gairebé és capaç de persuadir-me que estic dormint.
Suposem doncs que estem adormits i que totes aquestes particularitats d’ara, és a dir, que obrim els ulls, que bellugem el cap, que estenem les mans i altres coses semblants, no són més que falses il·lusions; i pensem que potser ni les nostres mans ni tot el nostre cos són tal com nosaltres els veiem.”

2. Segons aquesttext, pot dubtar-se raonablement que “em trobo aquí, assegut a prop del foc, amb la bata posada...” i que “aquestes mans i aquest cos són meus”? Per quin motiu? Raona la teva resposta.

MEDITACIÓ I, p. 122-123.Les matemàtiques passen el somni
“Els pintors, fins i tot quan s’esforcen amb molt d’artifici a representar sirenes i sàtirs mitjançant formes estranyes i extraordinàries, tampoc poden...