Meeeek

[pic]
• Primera Croada (1096-1099)
• Segona Croada (1147-1149)
• Tercera Croada (1189-1192)
• Quarta Croada (1202-1204)
• Cinquena Croada (1228-1229)
• Sisena Croada (1248-1254)
• Setena Croada (1270)
[pic]
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia coneguda com la "porta de Sicília", ja que és la més propera a la península, de la qual la separal'estret de Messina, de només 3 km d'amplària. Situada al peu dels Monti Peloritani, és la capital de la província homònima, a l'extrem nord-oriental de l'illa.
El seu nom original fou Zancle (Ζάγκλη), nom d'origen sícul que volia dir "falç". Posteriorment rebé el nom de Messana (en grec Μεσσήνη o Μεσσάνα) fou una ciutat de Sicília situada a l'estret entre l'illa i Itàlia, enfront de Rhegio. Correspona l'actual Messina.
MESSINA La història de la ciutat ha passat per les aigües de l'Estret que la separa d'Itàlia. Des del mar van arribar grecs, romans, bizantins, normats, espanyols i francesos. La destrucció de la ciutat i del Port més important per als comerços de l'illa amb el continent es va deure al terratrèmol de 1908 i al sisme submarí que van segellar el principi d'una nova fasehistòrica. Messina reconstruïda va ser bombardejada durament durant la segona guerra mundial i avui sembla una ciutat moderna que intenta reconquerir un rol d'interès a Europa i a la Mediterrània.
[pic] [pic]
[pic]

[pic]
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort. També va governar com a Duc de la Normandia, d'Aquitània, de Gascunya, Senyord'Irlanda i de Xipre, i comte d'Anjou i de Nantes.
Anomenat Ricard Cor de Lleó (en francès Richard Cœur de Lion, en anglès Richard Lionheart) per la seva reputació com a gran combatent i líder militar, va ser el principal comandant cristià durant la Tercera Croada.
Ricard era el tercer fill de Enric II d'Anglaterra i I d'Anjou i d'Elionor d'Aquitània.
El 1169 el seu pare va repartir els dominis(sota la seva vigilància), i a Ricard li va donar el Poitou, Perigord, Llemosí i Gascunya. Va ser reconegut duc pel comte de Tolosa el gener de 1173. Poc després, el mateix 1173, amb el suport de la seva mare es va revoltar contra el seu pare, junt amb els seus germans però foren vençuts el 1174, i van ser perdonats. El 1177 va adquirir el comtat de La Marche.
El 1183 el seus germans Enric II eljove i Jofré es van aliar contra ell i van obtenir el suport dels senyors de Lusignan, Civray i Mauléon, però Ricard, amb l'ajuda d'Aimeric VII vescomte de Thouars, el va obligar a fer la pau ràpidament. El 1184, havent mort el germà gran Enric el jove, li corresponia ser hereu de les seves possessions, es a dir Anglaterra, Normandia, Anjou, Maine i Turena.
El 1185, veient els dubtes del pare endesignar-lo hereu, Ricard es va aliar amb el rei Felip II August de França i va signar el tractat de Chareauroux que el deixava virtualment independent a Aquitània. Esperava l'ocasió de revoltar-se contra el pare, ocasió que el francès i Ricard van veure el 1189. El 30 de juny de 1189 els francesos van ocupar Tours. Ricard, Felip August i Enric II es van trobar a Colombiers (Villandry) el 4 dejuliol i es va signar la pau de Azay (Le Rideau) per la qual Ricard era reconegut hereu, i cedia Alvèrnia, Issoudun i Gracay (al Berry) a Felip August, i en garantia de que serien entregades es va permetre l'entrada o permanència dels francesos a Le Mans, Tours, Troo i Chateau du Loir. Enric va demanar al rei de França la llista dels qui l'havien traït i va veure en ella al seu fill Joan, el seuafavorit, el que li va provocar un gran disgust del que va morir el 6 de juliol de 1189.
Ricard va ser reconegut hereu sense problemes i va ser coronat rei d'Anglaterra el 3 de setembre de 1189. Seguidament va marxar a la creuada amb Felip II August i els principals senyors del Poitou (Lusignan, Chauvigny i Deols-Chateauroux, i d'altres) deixant la regència a la seva mare Elionor d'Aquitània....