Meliso de Samos

Filosofía Antiga
17/10/13

Característiques principals de la filosofia de Melissos de Samos

Melissos de Samos, fill de Itàgenes, va ser un filosòf de l'escola elèatica,polític i estratega que va estar al capdavant de l'armada samia i al qual se li atribueix una victória contra Pèricles al 441 a.C. Gràcies a un error tàctic d'aquest, va poder contenir la flotaatenense que estava bloquejant la seva illa de procedència. Aquesta informació de la podem obtenim d'Aristòtil, que fa unes dures crítiques sobre els seus arguments (vegeu Metaph. 986B26; Phys. 185a10).Simplici ens cita alguns fragments de la seva obra 'Sobre la naturalesa' o 'Sobre el que existeix', obra escrita en jònic de la qual ens transmeteix deu fragments literals i a més a més el tractatanònim “De Melissos, Xenòfanes i Gòrgies”.

Va ser deixeble de Parmènides, encara que no es pot dir amb certessa quan va ser aquesta trobada entre aquests dos personatges, però tenim un text de DiogènsLaerci on el fa deixeble d'aquest. La referència nominal més antiga a Melissos la podem obtenir en el tractat hipocràtic “De natura hominis” (cap 1, VI, 34 littré), obra atribuïda per Aristòtil aPolibi.

Melissos va aportar nous arguments en suport de la descripció parmenídea de la realitat, a més a més de desenvolupar i repetir arguments de Parmènides. Acepta que la realitat és una iindivisible, homogènea, inmòvil, no generada, no subjecte a naixement o canvi. Per aixó mitjançant els sentits no podem arribar a la veritat.
Una de les característiques de Melissos, en total contradiccióamb el seu mestre, és que deïa que l'èsser no pot ser finit, sinó que ha de ser infinit, sense prinicipi ni final. Parmènides afirmava: “No va ser en el passat ni haurà de ser donat que ara és”. Sil'èsser és finit, aixó vol dir que ha de tenir limits i fòra d'aquests límits es trobaria el no-èsser. Com que el no-èsser no és, no pot existir. Per tant, l'èsser ha de ser ilimitat, infinit en...