Memoria rugby

Rugby







Reglament
Les principals característiques del rugbi són l'ús d'una pilota ovalada i la prohibició de passar la pilota endavant amb les mans. La forma de guanyar terreny és, per tant, avançar corrent amb la pilota a la mà o xutant-la.
És un dels esports amb més jugadors entre els dos equips dins d'un mateix terreny de joc, 15 per equip, cosa que fa trenta en total presentsalhora sobre el terreny de joc.
L'esport del rugbi té com a característica principal l'honor i la valentia que els jugadors han de tenir, ja que és un esport en el qual hi ha contacte físic, de manera que si no hi hagués un ordre i un respecte previ i continuat no seria possible la pràctica d'aquest esport en condicions òptimes. Quan un partit finalitza, acaba la rivalitat i el caràctercompetitiu, és a dir, tots els jugadors es reuneixen i parlen sobre el partit i les jugades més rellevants succeïdes.
Per puntuar, cal fer un toc amb la pilota terra a la zona d'assaig de l'adversari, o fer passar la pilota a través dels seus pals, amb la finalitat d'aconseguir el màxim nombre de punts. Un assaig val 5 punts i la seva transformació 2 punts més. Els cops de càstig (o faltes) i els xuts asobre bot (o "drops") valen 3 punts.





Història
Segons la tradició, es considera que el rugbi va ser iniciat per William Webb Ellis, alumne de l'escola de Rugby, al comtat de Warwickshire. L'esport consistia a avançar cap al camp contrari amb la pilota sota el braç, aprofitant l'ambigüitat que existia en les regles de l'antic futbol. En 1839, un antic membre de la Rugby School introduí eljoc a la universitat de Cambridge i, d'aquesta manera, començà la seva difusió en terres britàniques. Al 1843 es formà el primer equip de rugbi, el "Guy's Hospital Rugby Club" de Londres. Dos anys més tard, la Rugby School impulsà un conjunt de regles per al joc. En 1851, William Gilbert formà la primera Rugby School Football. A poc a poc sorgiren nous clubs, com el del Trinity College (Dublín)(1854), el Liverpool RFC (1857), Edinburgh Academicals (1857), Club Blackheath de Londres (1858). El 1864 es funda el primer club de rugbi fora de les illes Britàniques, el Sydney University i, el 1870, el Nelson College i el Nelson FC s'enfronten en el primer partit de Nova Zelanda.
Per trobar els orígens del rugbi ens hauríem de remuntar a segles enrere. Al llarg de la història sempre hanexistit cultures i pobles –maies, japonesos, xinesos, grecs o romans, entre d'altres- que practicaven jocs que incloïen una pilota i l'objectiu dels quals era aconseguir fer-la passar per una obertura, tot fent servir mans, peus, o altres parts del cos.



Tot i així, l'antecessor del rugbi que avui coneixem no el trobem fins a l'Edat Mitjana europea, quan a França (soule, barette), a Itàlia(calcio), o a la Gran Bretanya, sense cap mena de reglamentació aparent, i durant la celebració dels quals acostumava a tenir com a resultat algun mort o alguna altra pèrdua fatal. Així, el rugbi modern constitueix una evolució directa del futbol medieval britànic, anomenat futbol de carnaval; esport violent i sense gairebé reglamentació.










Proteccions
El rugbi és un esport d'intenscontacte físic. Tanmateix les regles no permeten l'ús de cap protecció rígida, ja que aquestes podrien causar lesions als jugadors. Només es permeten proteccions encoixinades de fins a 5 mm de gruix en algunes zones del cos; aquestes proteccions han de ser aprovades per l'International Rugby Board.[3] Normalment s'empren un protector bucal de material siliconat; una samarreta elàstica (usada persota de la samarreta de l'equip) amb proteccions per a les espatlles i coll, i a vegades també per estèrnum, costelles, ronyons, columna vertebral i bíceps; un casquet tou, destinat principalment a reduir l'efecte dels cops a les orelles, i unes falques curtes de contenció. Es permet l'ús d'altres proteccions no rígides i de gruix mínim per prevenir lesions, com genolleres o turmelleres....