memoria

T1: Concepte de memòria, marcs teòrics i metodologia d’estudi de la memòria

1. Concepte de la memòria.

La memòria es presenta de manera constant en la nostra vida quotidiana a l’hora de fer, realitzar determinades tasques conscients o inconscients, en son un exemple: llegir un text, conduir, fer el menjar, reconèixer cares i veus, reconèixer les formes dels objectes, reconèixer olors,orientar-se, entendre als altres, parlar, pensar, saber la funció dels objectes, tenir propòsits, realitzar una narració de nosaltres mateixos...

La memòria consta de tres parts
 Primer, hi ha la ADQUISICIÓ de la informació
 Després, hi ha un període de temps variable on hi ha el MANTENIMENT o retenció de la informació
 Per últim, hi ha la RECUPERACIÓ de la informació en el moment en quenecessitem dita informació

L’ésser humà emmagatzema informació constantment i de manera intencionada, per aquesta raó no podem catalogar la memòria com un magatzem ja que la informació de s’emmagatzema esta filtrada i es diferent en cada persona i amb el temps es va distorsionant la història. Hi ha diferents maneres de recuperar la informació.

S’ha de tenir en compte amb:  Construcció de lainformació.
• Distorsions de la memòria
• Diferents tipus de memòria
• L’aprenentatge (adquisició) / memòria (emmagatzematge) es un únic procés, la separació es artificial
• Funció adaptativa  l’oblit a vegades pot resultar beneficiós

La funció primordial de la memòria es constituir una base de coneixements que es puguin usar per enfrontar-se amb qualsevol situació nova. La memòria es unprocés psicològic bàsic.



2. Marcs teòrics

Hi ha metàfores que fan referència a la memòria i a la qualitat d’aquesta








HERMANN EBBINGHAUS
Estava obsessionat en l’estudi experimental de la memòria. Els altres preguntaven pels seus records. Ebbinghaus crea records i després els avalua. Les parts de la memòria son adquisició, manteniment i recuperació.
Mètode dels estalvis,es una unitat de mesura de la memòria on es quantifica el temps i les repeticions on en teoria a l’hora de fer un reaprenentatge es tarda menys.

N assajos aprenentatge – N assajos reaprenentatge X 100
N assajos aprenentatge

A partir d’aquí surten dues propostes:
La hipòtesi del temps total  a més repeticions menys temps per a recordar
Corba de l’oblit a més temps més oblit
Lapràctica esta distribuïda es fan descansos a causa de la corba d’atenció
Creu molt important la urgència de la creació de records al laboratori

FREDERIC BARTLETT
Aquest home es va dedicar a criticar a Ebbinghaus per la seva investigació ateòrica, per els trigrames no homogenis i per que no hi ha factors subjectius ni contextuals.
Bartlett empra com a material dibuixos, històries, contes, textosreportatges; i el seu mètode emprat es la reproducció serial i repetida.




Als resultats a que es van arribar va ser que el individu elimina elements que no encaixen en la cultura i hi ha una tendència a recordar coses més familiars, el efecte de saber el nom del dibuix influeix en la posterior reproducció, i, per últim hi ha les distorsions de memòria.
Podem concloure:
- tenim més memòriasi tenim un coneixement previ del tema i llavors ens es molt més fàcil recordar;
- la informació es interpretada segons esquemes que son una forma d’organitzar el coneixement de les coses, actituds... que pot ser per estructures de coneixement sortides d’experiències particulars i abstraccions
- interacció d’informació nova amb esquemes.

La tradició en l’estudi de la memòria durant elsegle XX era seguir les orientacions de Ebbinghaus que utilitza un mètode experimental, molt controlada, artificial i emprat en laboratoris; a partir dels anys 80 Bartlett empra una orientació ecològica, preocupat per la memòria quotidiana, no hi ha tant control i es veu en situacions més naturals. Actualment conviuen les dues tradicions.

3. La psicologia de la memòria durant els segles XX i XXI...