Mercè rodoreda

Introducció

Mercè Rodoreda es la novel.lista més important de la postguerra, per la profunditat de la seva obra. Rodoreda va escriure una de les novel.les més aclamades de tots els temps, La plaça del Diamant(1962), actualment aquesta obra està traduïda en 20 idiomes diferents. Va començar a escriure contes per a revistes. Desprès va escriure quatre novel.les de cop, les quals van serrebutjades, menys una, d’Aloma(1938), amb aquesta obra va guanyar el premi Crexells. Al principi de la guerra civil espanyola va treballar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunyai al ainstitució de les lletres Catalanes. Va ser refugiada a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb vint-i-dos contes(1958), amb el qual va obtindre el premiVictor Català. Guanya el premi Sant Jordi, el de la Critica i el de Ramon Llull am b la novel.la El carrer de les Camèlies(1966). A mitjans dels anys setanta retorna a Catalunya, a Romanvà de la Selva, on va acabar la novel.la de Mirall trencat(1974). L’any 1980 li van donar el primei d’Honor de les Lletres Catalanes. Des de l’any 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, enhomenatge a ella.

Va ser membra i S’ocia d’Honor de l’Associació d’Escriptors en llengua Catalana.

Biografia

Mercè Rodoreda i Gurguí neix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre de 1908. És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica. La seva infantesa és solitària. D'una banda és filla única, i no esrelaciona amb nens de la seva edat, nomès va al cole dels set añs deu anys, i en dos col.legis diferents.
Creix en un ambient de barri tranquil i envoltada de l'amor del seus pares i, sobretot, del seu avi, que li enseñilla a estimar la lectura, i també li enseñilla les diferents tipus de flors, cosa que es veu reflectida en les seves obres. La mort de l'avi, quan ella té dotze anys, marca la sevaadolescència. 
El 1928, es casa amb el seu oncle matern, catorze anys més gran que ella, Joan Gurguí, que havia marxat a Amèrica molt jove.Ella té només vint anys. Aquest matrimoni, mai acceptat per ella, i al qual es veu abocada, i el naixement del seu únic fill, Jordi Gurguí, el 1929, es converteixen, per l'autora, en una experiència traumàtica i, encara més al final de la seva vida, quan ellamateixa, que sempre havia guardat zelosament el secret, es
culpabilitza en cercles molt reduïts d'amics de la malaltia mental que afectarà el seu fill, a partir dels quaranta anys, i que l'obligarà a ser internat a l'Institut Psiquàtric Pere Mata de Reus. És a partir d'aquells fets de joventut que, a inicis dels anys trenta, Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió d’aquellentorn que la fet patir, i estar trista.
Inicia així una carrera de gran regularitat i de perfeccionament progressiu, que es manifesta en les col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys, generalment en forma de contes i, també, amb la publicació de novel·les.
El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili. S'instal·la amb altres escriptors catalans (Pere Calders, JoanOliver/Pere Quart, Armand Obiols, Xavier Benguerel, Francesc Trabal, Agustí Bartra, Anna Murià i Cèsar August Jordana) al castell de Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres de París.
En aquests primers anys de l'exili (1940-1950), quan a Catalunya encara no s'ha perdut l'esperança de restaurar la legitimitat republicana i quan l'autora té ben present la capacitat de projecció que el teatre catalàha tingut en la preguerra. De tota manera, fins a l'any 1979 no es representarà cap de les seves obres a Catalunya, i la seva publicació serà ben tardana, deu anys després de la seva mort. 
Cap al 1946, després d'una etapa de dubtes i de malviure en l'àmbit afectiu, comença a escriure poesia lírica.
En aquesta etapa de retorn a Catalunya, és membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors...