Mercé Rodoreda

MERCÈ RODOREDA

Mercè Rodoreda és la novel·lista més important de la literatura catalana contemporània. Naix el 1908 a Barcelona on comença a escriure des de molt jove per a diaris i revistes del'època fins que, com a conseqüència de la guerra civil a Espanya i, especialment, la interna a Catalunya, que interromp la seus producció literària, s'exilia a Suïssa. Durant aquest període d'exiliescriu obres molt rellevants com La plaça del Diamant o Vint-i-dos contes. Al llarg de la seua vida ha rebut nombrosos guardons com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Sant Jordi o el VíctorCatalà.

Cal destacar que tota la producció literària de Mercè Rodoreda és una reflexió sobre el pas del temps presentada amb la tècnica narrativa de l'escriptura parlada que endevina la presènciad'un destinatari. També cal esmentar que Rodoreda es va instruir de manera autodidacta amb llibres de diferents tipus de literatura estrangera d'autors com James Joyces, Virgínia Woolf, Marcel Proust oThomas Mann. D'aquesta manera, podem dividir la seua obra en tres etapes creatives. En primer lloc, abans de la guerra en els seus inicis en la literatura va escriure contes per periòdics des de moltjove. Més endavant, influenciada pel moviment artístic i intel·lectual avantguardista va publicar Aloma una novel·la que tracta el tema de la pèrdua de la adolescència. A continuació en la segonaetapa, després de la guerra, durant el seu exili a finals dels anys 30 fins a meitat dels 70 es caracteritza pel to realista, la introducció de noves tècniques narratives estrangeres com elsubjectivisme narratiu, la desaparició del narrador o el monòleg interior. Així, en la segona etapa creativa publica Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les camèlies i Jordi voraal mar (1966) on comenta el pas de la joventut a la maduresa. Per últim, les obres La meva Cristina i altres contes (1967) Mirall Trencat (1974) Viatges i flors i Quanta, quanta guerra! (1980) són...