MERC RODOREDA marinaroig

MERCÈ RODOREDA
Va néixer a Barcelona al 10 d’Octubre del 1908, va assistir a l’escola dels set als deu anys, quan mor al seu avi. El seu avi li va inculcar l’amor perles flors i per Catalunya. La seva formació va ser autodidàctica. Amb vint anys es va casar amb el seu tiet, Joan Gurguí i Guàrdia i va tenir un fill.
Va col·laborar enmoltes publicacions l’any 1938 de vàries novel·les va rebre el premi Creixells per Aloma. Després de la guerra es va exiliar a França i Ginebra, treballant com a traductorade la UNESCO i escriu poemes i contes. Cinc anys després escriu la seva novel·la de postguerra, Jardí Vora la Mar, seguida de La Plaça del Diamant, Mirall Trencat icomença La Mort i la Primavera. En el 1958 guanya el premi Víctor Català per Vint-i-dos contes.
El 1962 es publica a Girona La Plaça de Diamant i es converteix en un èxit.
Afinals dels anys setanta va tornar a Catalunya per quedar-se definitivament. A l’any 1981 li van concedir el premi d’honor de les lletres catalanes i el 1983 va morir aGirona.
La seva obra en part va ser narrativa, es pot dividir en tres etapes: obres de joventut, obres de maduresa i obres de vellesa.
Quan va escriure la obra d’Aloma jaes començava a veure els trets característics dels seus personatges: dones que es converteixen en víctimes passives dels homes. Es veu la història relaxada en la relacióque mantenia amb el seu tiet.
A la Plaça del Diamant es veu el procés de maduresa d’una dona, i el context històric es troba des d’abans de la guerra civil espanyola finsa la postguerra.
En el Carrer de les Camèlies s’aprecia el procés de maduresa d’una nena que viu a la postguerra després de ser abandonada i esdevenir prostituta.