MERC RODOREDA

MERCÈ RODOREDA
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant(1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes.
Va començar escrivint contes per a revistes, com a fugida d'un matrimoni enganyador i, més tard, quatre novel·les d'un cop, que desprésrebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. Als principis de la Guerra Civil espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució deles Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb Elcarrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Miralltrencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li donen el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premiMercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.
Va ser membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Obra
La plaça del Diamant.
Es pot considerar lanovel·la més coneguda de l’autora, on reprèn la producció novel·lística. És per damunt de tot una història d’amor narrada en primera persona, on s’hi narra la història d’una dona senzilla que topa amb lavida que li toca viure sense sentir-se’n protagonista. S’explica la crònica d’un procés de pèrdua i de recuperació d’identitat que es desenvolupa durant el període de temps entre la Segona República ila immediata postguerra.
Natàlia, òrfena de mare, treballa de dependenta en una pastisseria. En un ball de la Festa Major de Gràcia, coneix en Quimet, amb qui es casa al cap d'un any. Aquesta...