Mercantil ii
Páginas: 20 (4755 palabras)
Publicado: 16 de noviembre de 2010
TEMA 1. LES SOCIETATS MERCANTILS.
1. Concepte de societat mercantil
El concepte de societat es l´eix sobre el que giren tant les formes regulades pel legislador com aquells fenómens que no troben cabuda en les anteriors. Es un concepte polemic per la doctrina i la jurisprudencia. Naltres seguim un copcepte de societat que integra els ordres civils i mercantils, i també la societat il´associació, en un unic concepte, alien en el seu contingut elemental a la finalitat de lucre i a la personificació juridica.
Es tracta d´un sistema que rau en la idea de l´existència d´una societat general del tràfic a la qual poder acudir com a tipus residual i a fi de completar llacunes de regulacio dels fenomens societaris.
CONCEPTE DE SOCIETAT: Associació voluntària dirigida a la consecuciód´una finalitat comuna mitjançant la contribució de tots els seus membres.
El negoci constitutiu de la societat presenta naturalesa contractual ( no ho serien pel seu origen les comunitats hereditaries, els sindicats d´obligacions, la masssa passiva d´un concurs...)Quan només hi ha un soci, l´acte unilateral de creació també és un negoci juridic.
L´expressió sobre finalitat de lucre de l´art.116.1 cdc s´ha d´entendre com a finalitat natural o usual sobre la qual descansa el negoci de lucre, no com a finalitat essencial, ja que p.e. en les agrupacions d´interes economic ni en les cooperatives i mutues d´assegurances no és present la finalitat de lucre i es consideren societats mercantils.
CAUSA SOCIETAT-. Finalitat comuna que de forma natural o usual és el lucre, pero no essencialment.2. Consideració d´un contracte com a mercantil
Una interpretació de l´art. 116 CdC assimila que els requisits per establir la mercantibilitat d´una societat és el compliment de les exigències formals d´escriptura publica i inscripció al registre mercantil establertes a l´art. 119, de la qual cosa es deriva que les societats irregulars s´han de considerar civils.
En canvi, una altrainterpretació d´aquest article implica que la distinció es fa en base a la matèria mercantil objecte de la seva activitat, tot i que les lleis societàries modernes que regulen els tipus mercantils han seguin un criteri formal.
Aixi hi ha un doble criteri, un formal – per les societats regulades per lleis especials) i formal per al a resta, a la que s´ha d´afegir l´establert a l´art. 1670CC que lessocietats de caracter civil, puguin actuar en el trafic mitjançant un tipus societari mercantil.
LES SOCIETATS CIVILS PODEN ADOPTAR UN TIPUS MERCANTIL, PERO LES MERCANTILS NO PODEN REGIRSE PER UNA FORMA CIVIL.
La mercantibilitat actua en un doble marc normatiu, d´una banda la societat mercantil està regulada per la legislació que li és aplicable ( anonima, limitada...) i d´altra a l´empresari li ésaplicable la situació juridica d´un empresari mercantil ( comptabilitat,etc.) Això mateix és aplicable de les societats civils que per la forma o per la matèria estan regulades pel dret mercantil. El problema el trobem en les societats que amparades en l´art. 1670 CC tenen forma mercantil però exerciten una activitat de caràcter mercantil. Son societats mixtes. Son societats a les que se´ls aplicala legislació del tipus societari que hagin triat, no obstant no se´ls hi apliquen les normes de l´estatut del comerciant, o sigui no tenen deure de comptabilitat, ni s´han d´inscriure al registre mercantil, ni estan lligades al tema de la fallida, encara que no sembli imposible a tenor de l´art. 1607 , conciliar dret civil i mercantil ha estat impossible. I encara es fa més dificil si s´afegeixla possibilitat que ultimament s´ha donat de reconéixer personalitat juridica a les societats civils.
3. Tipus societaris.
L´art. 122 CdC estableix un llistat de numerus clausus de tipologia de societats : la regular colectiva, la comanditaria simple o por acciones, la anonima i la de responsabilidad limitada; no obstant, al indicar “ por regla general” no es tracta d´un numerus clausus,...
1. Concepte de societat mercantil
El concepte de societat es l´eix sobre el que giren tant les formes regulades pel legislador com aquells fenómens que no troben cabuda en les anteriors. Es un concepte polemic per la doctrina i la jurisprudencia. Naltres seguim un copcepte de societat que integra els ordres civils i mercantils, i també la societat il´associació, en un unic concepte, alien en el seu contingut elemental a la finalitat de lucre i a la personificació juridica.
Es tracta d´un sistema que rau en la idea de l´existència d´una societat general del tràfic a la qual poder acudir com a tipus residual i a fi de completar llacunes de regulacio dels fenomens societaris.
CONCEPTE DE SOCIETAT: Associació voluntària dirigida a la consecuciód´una finalitat comuna mitjançant la contribució de tots els seus membres.
El negoci constitutiu de la societat presenta naturalesa contractual ( no ho serien pel seu origen les comunitats hereditaries, els sindicats d´obligacions, la masssa passiva d´un concurs...)Quan només hi ha un soci, l´acte unilateral de creació també és un negoci juridic.
L´expressió sobre finalitat de lucre de l´art.116.1 cdc s´ha d´entendre com a finalitat natural o usual sobre la qual descansa el negoci de lucre, no com a finalitat essencial, ja que p.e. en les agrupacions d´interes economic ni en les cooperatives i mutues d´assegurances no és present la finalitat de lucre i es consideren societats mercantils.
CAUSA SOCIETAT-. Finalitat comuna que de forma natural o usual és el lucre, pero no essencialment.2. Consideració d´un contracte com a mercantil
Una interpretació de l´art. 116 CdC assimila que els requisits per establir la mercantibilitat d´una societat és el compliment de les exigències formals d´escriptura publica i inscripció al registre mercantil establertes a l´art. 119, de la qual cosa es deriva que les societats irregulars s´han de considerar civils.
En canvi, una altrainterpretació d´aquest article implica que la distinció es fa en base a la matèria mercantil objecte de la seva activitat, tot i que les lleis societàries modernes que regulen els tipus mercantils han seguin un criteri formal.
Aixi hi ha un doble criteri, un formal – per les societats regulades per lleis especials) i formal per al a resta, a la que s´ha d´afegir l´establert a l´art. 1670CC que lessocietats de caracter civil, puguin actuar en el trafic mitjançant un tipus societari mercantil.
LES SOCIETATS CIVILS PODEN ADOPTAR UN TIPUS MERCANTIL, PERO LES MERCANTILS NO PODEN REGIRSE PER UNA FORMA CIVIL.
La mercantibilitat actua en un doble marc normatiu, d´una banda la societat mercantil està regulada per la legislació que li és aplicable ( anonima, limitada...) i d´altra a l´empresari li ésaplicable la situació juridica d´un empresari mercantil ( comptabilitat,etc.) Això mateix és aplicable de les societats civils que per la forma o per la matèria estan regulades pel dret mercantil. El problema el trobem en les societats que amparades en l´art. 1670 CC tenen forma mercantil però exerciten una activitat de caràcter mercantil. Son societats mixtes. Son societats a les que se´ls aplicala legislació del tipus societari que hagin triat, no obstant no se´ls hi apliquen les normes de l´estatut del comerciant, o sigui no tenen deure de comptabilitat, ni s´han d´inscriure al registre mercantil, ni estan lligades al tema de la fallida, encara que no sembli imposible a tenor de l´art. 1607 , conciliar dret civil i mercantil ha estat impossible. I encara es fa més dificil si s´afegeixla possibilitat que ultimament s´ha donat de reconéixer personalitat juridica a les societats civils.
3. Tipus societaris.
L´art. 122 CdC estableix un llistat de numerus clausus de tipologia de societats : la regular colectiva, la comanditaria simple o por acciones, la anonima i la de responsabilidad limitada; no obstant, al indicar “ por regla general” no es tracta d´un numerus clausus,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.