Mercats
Plantegem els antecedents: durant els anys compresos entre 1999 i 2007, a Espanya, es vaviure un període de fervor constructiu, el mercat immobiliari funcionava a tota màquina i els bancs i caixes, que en molts casos formaven part dels grups d’empreses que invertien en aquest mercat,concedien crèdits hipotecaris indiscriminadament. Alhora, es va produir una baixada dels tipus d’interès i, en conseqüència, una part molt important de la població va poder accedir a la compra d’unhabitatge. Es va produir, per tant, un augment de l’oferta i la demanda que va provocar una pujada de preus. En el gràfic següent podem observar la pujada del preu de l’habitatge d’obra nova on, efectivament,apreciem com a partir de l’any 1999 el preu creix vertiginosament fins arribar a l’any 2008, moment en què esclata la bombolla immobiliària:
La bombolla immobiliària esclata, precisament, en elmoment en què els bancs deixen d’oferir crèdits i els inversors o compradors no poden continuar comprant, és el moment en què comença la crisi.
Fins a l’inici de la crisi, en termes d’oferta i demandaens trobem, com ja hem indicat, amb què les famílies i inversors tenen accés fàcil al crèdit i poden adquirir habitatges, en aquest cas, puja la demanda i puja l’oferta, provocant un desplaçament dela corba cap a la dreta. Gràficament representaríem les corbes de l’oferta i de la demanda de la següent manera:
Amb l’arribada de la crisi, però, aquest escenari canvia. L’instrument principal quefacilitava la compra d’habitatges deixa de funcionar: el finançament, provocant així que famílies o inversors no puguin accedir al mercat immobiliari. A més a més, ens trobem amb una greu pujada de...
Regístrate para leer el documento completo.