Merce rodoreda

Mercè rodoreda:
A partir de les acaballes de la década dels quaranta, quan començen a aparéixer les primeres novel·les, els autors recuperen els models narratius d’abans de la guerra, l’anomenada nove·la psicològica, si de cas amb una certa tendència al pessimisme o a la religiositat. Hi ha autors en què es deixa veure l’empremta de l’existencialisme.
A.una vida de novel·la
Va nàixer aBarcelonael 1908. L’avi matern li va injectar el verí per les lletres, amb un aprenentatge autodidàctic i familiar al marge de l’escola. El mateix dia que feia vint anys es casava amb un oncle seu, vingut de l’argentina, i nou mesos després tingué el seu únic fill. El fracàs matrimonial ja era un fet bastant evident en els anys de la República.
Per aquell temps Rodoreda entra en contacte amb el grupd’intel·lectuals de Sabadell i comença una activitat intensa com a escrptora. L’any 1932 guanya el Premi Joan Crexells amb Aloma, la primera obra que reconeix. L’Any 1939 ve l’exili forçós. Deixà el fill amb la mare i començà un llarg pelegrinatge per França. Primer s’instal·là a prop de París. L’estabilitat (després d’anys de refugiats, els anys de l’ocupació nazi i la guerra, les malalties i lesdiferents residències) vingué l’any 1954 quan, juntament amb Obiol, s’estableix a Ginebra. Mentrestant participa i guanya els Jocs Florals de Londres, París i Montevideo i l’any 1949 és proclamada Mestra en Gai Saber. L’estada a Ginebra començà a donar els premis fruits narratius i l’any 1957 guanyà el premi Víctor Català (actualmente premi Mercè rodoreda) amb Vint-i-dos contes. L’any 1962 es publicàLa plaça del Diamant. L’any 1971 comença a pasar temporades llargues a Catalunya, fins quedar-s’hi definitivament. L’any 1974 es publica Mirall trencat, la seua obra més ambiciosa. Els darrers anys és quan rep els grans reconeixements oficials: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, versió televisiva D’aloma, versió cinematográfica de la Plaça del Diamant.
B. Visió general de l’obra
Clara vocaciód’escriptora . Les circumstàncies d’aquesta determinació (ser dona, trobar-se a l’exili, escriure en una llengua perseguida…) no aconseguiren fer-la desistir. La confecció d’unes obres redones, capaces de traspasar els límits de les anècdotes argumentales. Els personatges de Rodoreda desprenen tanta sensació de vida que els fa únics.
Les protagonistas també són dones. Pobla la seva obra d’unconjunt de personatges femenins ric i variat, que ara i abans tenen traces, gestos i alens molt pròxims als de l’autora, la qual, els ha anat creant amb fragments de la seva personalitat.

L’obra:
· Llibres de joventut. Amb quatre novel·les rebutjades per l’autora. D’aquest període l’autora només recupera l’Aloma, 1938.
·Llibres de maduresa. S’hi agrupen obres en què es reflecteix la pèrdua de lajoventut de les heroïnes alhora que inauguren una nova veu narrativa amb un domini de les tècniques narratives que li permet simular diversos registres: Vint-i-dos contes, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies i Jardí vora el mar.
·La vellesa. Hi apareix el mite de la infantesa. La meva Cristina i altres contes i el tema de la mort. Ara els protagonistes es fan vells i moren. L’obraemblemática d’aquest período és Mirall trencat. Al cap d’uns quants anys apareix un altre recull de relats, Semblava de seda i altres contes, que, a més de contes inèdits i d’altres que s’havien publicat en revistes, conté la peça teatral en un acte El parc de les magnòlies.
·A l’altra banda del mirall. Etapa mística i simbólica i obri les portes a la fantasia i a l’erotisme i a l’esoterisme. Hi pertanyenels dos reculls de relats aplegats a Viatges i flors, la novel·la quanta, quanta guerra i l’obra inacabada La mort i la primavera.
C. dues novel·les imprescindibles: La plaça del diamant o la pèrdua de la joventut
Natàlia, la protagonista, des d’un momento indeterminat de la seua maduresa, ens narra el fragment extens de vida que va des de la jovenesa fins al dia del casament de la filla...