Merce rodoreda

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una
escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes de 1980.[1] Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent,
[2] tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió

internacional, ambtraduccions a trenta llengües diferents. La seva producció comprèn tots els

gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o elconte, tot i que destaca

especialment en la novel·la. Pòstumament se'n descobrí el vessant més pictòric, que sovint havia
quedat en segon terme per la importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura:
« Escric perquè m'agrada escriure. Si no emsemblés exagerat diria que escric per agradar-me a
mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per

afirmar-me. Per sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida,
amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por.[4]
Narrativa
Recull del principal corpus narratiu de l'autora.
Lanarrativa fou el camp literari per exce ŀlència de l'autora i pel qual és àmpliament coneguda. A

l'hora de classificar el corpus narratiu de Rodoreda existeix una disparitat de criteris, encara que
principalment es divideix segons les etapes de la vida de l'autora, segons el contingut (psicològicorealistes o mítico-simbòliques) o segons els personatges principals (adolescència, joventut,
maduresa,vellesa-mort). Majoritàriament, s'opta per dividir les seves obres en tres etapes
cronològiques i separadament, un quart grup on s'inclouen les dues narracions pòstumes, Isabel i
Maria i La mort i la primavera. Les tres etapes serien les obres d'abans de la guerra (1932-1938),

on hi ha les quatre primeres obres de Rodoreda i la primera versió d'Aloma; les obres entre l'exili i
el retorn delmateix (1958-1974), on hi ha el gruix narratiu rodoredià que va des de la publicació
de Vint-i-dos contes fins a Mirall trencat, i després del retorn, on hi ha Semblava de seda i altres
contes Viatges i flors i Quanta, quanta guerra...
«

Una novel·la es fa amb una gran quantitat d'intuïcions, amb una certa quantitat

d'imponderables, amb agonies i amb resurreccions de l'ànima, ambexaltacions, amb desenganys,
amb reserves de memòria involuntària... tota una alquímia. Una novel·la és, també, un acte màgic.
Reflecteix el que l'autor porta a dintre sense que gairebé sàpiga que va carregat amb tant de llast.
[58]

»

— Mercè Rodoreda, Pròleg Mirall Trencat
Influències

L'obra de Rodoreda és el fruit de l'evolució personal i literària de l'autora. S'aprecien sobretotinfluències de Marcel Proust, Joan Sales, Armand Obiols, Virginia Woolf, Thomas Mann, Víctor

Català, Josep Carner i Liceu Dalmau.[2][59][13] Encara que es pot trobar l'empremta dels
diferents autors al llarg de tota la seva obra literària, és en les seves primeres obres, quan buscava

el seu estil propi, on aquesta influència és més latent. Per exemple, a Del que hom no pot fugir la

protagonistaestà clarament inspirada en el personatge Jacobé de l'obra homònima de l'autor
gironí Joaquim Ruyra.

La influència que exerciren tant Armand Obiols com Joan Sales és present tant en les seves obres
com en la correspondència de mestratge que mantenien entre ells. Armand Obiols, parella

sentimental durant molts anys, prengué el paper de conseller i lector crític en l'arranjament de lesseves novel·les entre 1939 i el 1971, i la influí principalment en l'organització i en l'estructuració

d'alguna de les peces més conegudes de l'autora. Obiols igualment li acostà les novetats
bibliogràfiques del moment i les seves pròpies preferències, que també acabaren influint-la, com
André Gide i Jean-Paul Sartre. En les primeres obres, la influència del Grup de Sabadell, del qual
Obiols...