Mercè Rodoreda
Després de cassar-se amb el seu oncle i de néixer el seu únic fill, va començar a escriure i a col·laborar amb diverses publicacions.
El 1932 va publicar la seva primera obra “Sóc una donahonrada?”, que només es conegué quant va optar al premi Crexells. El 1934 va publicar “ Del que hom no pot fugir”. Durant aquesta època escriu, a més, contes infantils, comèdia teatral i versos, en uncolomar blau que tenia a la casa materna.
El 1939 va marxar a l'estranger degut a la seva relació amb el govern Català i per consell de la seva mare, deixant al seu fill amb ella, i el seu marit, d'aquís'acabava de separar. Exili que duraria fins al 1972. En sortir d'Espanya va anar a parar entre altres llocs a Roissy-en-Brie on va conèixer al seu amant, Armand Obiols, ja que aquests estava cassat.Era el lloc on els intel·lectuals s'havien refugiat.
Encerclats pels nazis van haver de fugir, i es van arribar a Llemotges on van haver de sobreviure. Mercè cossia i l'Armand era empresonat iobligat a fer treballs forçats. Quan el van traslladar a Bordeus, Mercè també si va traslladar i allí va ser alliberat.
El 1946 torna a Paris i s'hi queda vuit anys. En aquesta època intensifica laseva creació poètica, ja que pateix una paràlisi al braç dret. També col·labora en diverses publicacions a l'estranger. El 1947 va guanyar un dels premis dels Jocs Florals per al sonet” Rosa, Amornovell, Adam a Eva, Ocell”. El 1948 torna a guanyar amb “Món d'Ulisses”. I definitivament el 1949 va guanyar el Premi “Mestre en Gai Sabater”, per “ Albes i nits”.
L'any 1954 Rodoreda i Obiols es...
Regístrate para leer el documento completo.