merengues

20 DE MAIG DE 1905


Una ullada a les botigues farcides de gent a Spitalgasse ho explica tot. Els compradors caminen indecisos d'una parada a la següent, i descobreixen què ven cada tenda. Aquíhi ha tabac, ¿però on és la llavor de mostassa? Aquí hi ha remolatxa sucrera, ¿però on és el bacallà? Aquí hi ha llet de cabra, ¿però on és el sassafràs? Aquesta gent no són turistes en la primeravisita a Berna. Ningú no és capaç de recordar que fa dos dies va comprar xocolata en una parada que es deia Ferdinand, al número disset, o carn a la carnisseria de Hof, al número trenta-sis. Cal trobar denou cada botiga i la seva especialitat. N'hi ha molts que caminen amb mapes, els quals dirigeixen aquells qui els porten d'un porxo a l'altre de la ciutat on han viscut des de sempre, del carrer quehan recorregut durant anys. N'hi ha molts que caminen amb un bloc de notes, per apuntar allò que han après en els breus instants en què encara ho tenen al cap. Perquè en aquest món, les persones notenen records.
Quan és hora de tornar a casa al cap del dia, cada persona consulta l'agenda per saber on viu. El carnisser, que ha fet uns quants talls amb poca traça, descobreix que casa seva és aNageligasse vint-i-nou. L'agent de borsa, amb una memòria del mercat limitada que li ha proporcionat unes inversions excel·lents, llegeix que ara viu a Bundesgasse vuitanta-nou. En arribar a casa, cadahome troba una dona i canalla que l'esperen a la porta, es presenta, ajuda a preparar l'àpat de la nit, llegeix històries als fills. De la mateixa manera, cada dona que torna a casa després de la feinaes troba un marit, criatures, sofàs, llums, paper a les parets, sanefes a la porcellana. Quan es fa tard, la muller i el marit no s'allarguen a la taula per xerrar de les activitats del dia, l'escoladels fills, el compte del banc. En lloc d’això, se somriuen l'un a l'altre, senten com se'ls escalfa la sang, la cremor entre les cames com quan es van veure per primera vegada fa quinze anys....