Mery

SOMIANT TOCANT EL CEL

Amb els ulls plens de llagrimes mirava per la finestra les fràgils gotes de pluja desapareixer al tocar el terra. Aquelles gotes, que sortien del núvol plenes d’energia per fer alguna cosa de profit, desapareixien juntament amb els seus somnis. Li recordaven d’alguna manera a la insignificancia de la seva vida. Angela, s’acariciava els cabells blancs mentres observavala pantalla del telefon impassible. Aquella tarde havia de rebre una trucada molt important del seu marit, Marc, tot i que al no rebre cap senyal tenia un neguit terrible. Avui s’havia posat la jaqueta que li va regalar la seva mare al morir-se, li portava bona sort. De sobte la pantalla del telefon va començar a iluminar-se fent senyals de que algú estaba trucant.

_ Digui?_ va preguntar ambpor_ contesti! Qui és?

_Mare, sóc jo, en Martí, el teu fill_ Aquella veu feble li va fer callar-se de sobte, no sabia que respondre a aquell fill que l’havia trucat després de tres anys. Com era escritora sempre feia gires per molts païssos i a causa d’això la relació amb el seu fill s’havia estancat. El cor li bategava com mai l’havia bategat, ¡El seu fill s’enrecordava d’ella!

_ Mare? Ettroves bé? Què et passa?_ preguntava de forma insistent al veure que no rebia cap resposta.

_ Si estic aquí, tranquil, no t’exaltis, la mare ja ha tornat_ va respondre suaument amb un dolç somriure en els seus llavis.

_ M’alegra molt tornar a escoltar la teva veu, ja sabia que sempre havies estat al meu costat. Veuràs, l’altre dia vam decidir amb el pare que estaría bé retrobar-nos aquest capde semana que justament viatjarem a París. ¿Estàs contenta?¿Et sembla bé?_ Li va preguntar amb molta il.lusió mentres buscaba el bitllet per asegurar-se de que aquella data era correcte.

_ Doncs si que me’n alegro! És una bona noticia el fet de tornar-nos a veure. D’acord! No se si et reconeixeré ja ets tot un home ben fornit. I no us preocupeu que us aniré a buscar a l’aeroport_ li va contestaramb satisfacció.

_ Està bé...ja ens veurem el divendres a les 10.00pm...Adeu

A continuación Angela va deesa de nou el telefon i boja d’alegria es va posar a saltar per la cuina. El seu nen, el seu estimat nen li aniria a veure aquest divendres. Sense perdre temps es va treure el vernus i es va disposar a sortir al carrer per comprar tot el que li feia falta per celebrar un gran festí aquestcap de semana. Primer va pasejar per la fruiteria que havien obert, la qual estaba sota el control d’en Jacint, un bon home gran i xerrairre que sempre que podía no dubtava per ficar-se en la vida dels demes.

_Hola Jacint! ja veig que estàs molt ocupat! Si que tens clientela ¿no?-va expresar amb admiracció.

-Doncs si, avui venen totes les clientes maques per comprar la fruita per tota lasemana. Què t’ha passat? Trobo que avui fas molt de goig! Alguna bona noticia ¿eh?

- Caram! Sembles un lector de ments!Avui m’ha trucat en Martí, al meu fill al que fa quasi tres anys que no veig. T’en recordes d’aquell que et vaig dir que vivia en Barcelona amb en Marc, el meu marit? Doncs bé, és aquell._ li va explicar a cau d’orella per que ningú ho escoltes.

_ Ahhh... ja entenc! I tu volspreparar-li un bon dinar, es clar ¡com fa tant que no menja les receptes de la mare!_ va exclamar amb entusiasme_ vine amb mi! Ara que tinc un descans t’ajudaré a escollir el millor de la nostra collita; primer unes patates, després uns tomaquets...

Angela corria darrerre del fruiter que no parava d’agafar dos de cada. Se li feia molt difícil no posar-se nerviosa amb l’energia d’aquell home iamb el continu moviment de la seva mà. En Jacint, en el fons era un bon amic que feia el que calgués i més per la resta encara que a vegades sembles una mica pessat.

_ I ja ho tens tot! Són dotze amb cinquanta euros més deu més per l’ajuda_ va reclamar en to bromista.

_ Això ja ho veurem!Demà et dono tot que ara no he portat diners. Adeu_ va exclamar de pressa mentres s’anava corrent cap...