Messi

M'explica la família que de ben petit, quan aprenia a fer les primeres passes, ja tenia passió pel futbol. Evidentment jo d'això no me'n recordo, però no em costagens imaginar-me darrere una pilota.

Com molts de vosaltres ja deveu saber, en la meva infància, quan tenia uns 8 anys, em vaig haver de sotmetre a un tractamentespecial per poder tenir un desenvolupament normal del creixement. Sempre recordo que a les nits, assegut al llit, m'havia d'injectar a les dues cames. No era gensdivertit, us ho asseguro, però eren tantes les ganes que tenia de ser futbolista que no em va costar fer el sacrifici. El problema era que el tractament era molt car i la mevafamília no estava en condicions d'afrontar-lo. Els meus pares ho van provar tot i els estaré eternament agraït per això. Al final, resultava que la solució era aEspanya, a Lleida. Al pare li van oferir allà una bona oportunitat de feina i, al mateix temps, era la meva oportunitat per provar-me al Barça.

Les provesafortunadament van anar molt bé i, gairebé sense ni adonar-me'n, ja tenia a les mans la possibilitat de jugar a Barcelona. Recordo sempre que en aquell moment, a nivell personal,la meva família i jo vam haver d'afrontar una decisió molt difícil. La qüestió radicava en tornar a la nostra terra o provar sort a Barcelona. Dit així sona molt fàcil,però ho recordo amb una mica d'angoixa.

Un dia el pare em va dir, “Leo, ¿vos que querés hacer?”. Li vaig contestar que jo em volia quedar. Li ho vaig dir amb totel convenciment i la il·lusió de fer realitat un somni. Mai no em penediré de la decisió que vaig prendre, també sabent que la meva família em dona suport incondicional.