Metodes pac 3 uoc

| |
|Mètodes d’investigació en educació (aula 2) |
| ||PAC 3 |
|DEBAT D’UN CAS PRÀCTIC |

Gemma González Méndez

||
|1.- A partir d'un cas pràctic que plantejarà el consultor, caldrà esbrinar a quin paradigma pertany, quines característiques del|
|coneixement científic compleix, etc. En definitiva, integrar els principals conceptes dels mòduls 1 i 2. |

El cas podria obtenir característiques de dos dels quatre paradigmes exposats:

Paradigmaracionalista-quantitatiu:
El nostre investigador utilitza uns procediments quantitatius, compta les
vegades que les mosques es refreguem per volta durant 1 setmana i observa a les mosques 7 vegades diàriament. Cerca un coneixement sistemàtic, comprovable i comparable, mesurable i que es pugui replicar, i pensa que hi ha un llenguatge científic universal encara què en el cas no l'utilitzi.
La preocupació fonamentalés la recerca de l’eficàcia i incrementar el corpus del coneixement. En l'estudi cerca que l'experiment tingui funcionalitat i que per tant sigui eficaç i encara que nosaltres en podem en dubte l'eficàcia, no vol dir que no n'hi hagués intenció.
La metodologia segueix el model hipotètic-deductiu, i la metodologia emprada pretén ser lliure de valors.
La realitat és observable, mesurable iquantificable. La recerca és independent
del subjecte, l'investigador parteix de que tot es pot mesurar, per això posa nombre al “masoquisme” de les mosques.
Parteix d’una mostra significativa per a generalitzar els resultats, la mostra exposada de mosques és prou representativa.
Els procediments emprats són els quantitatius: el control experimental, l’observació sistemàtica (descripció) i la correlacióde variables. Només el disseny experimental permet inferències causals. Posaríem en qüestió l'aconseguiment del control experimental de les variables, però hi ha hagut una observació més o menys sistemàtica i que s'ha establert una correlació de les variables.

Paradigma canvi-emergent:
Segons Martínez M, aquest paradigma radica en sistemes oberts com a resposta a la causalitat i simplicitatde la ciència tradicional, el mètode hermenèutic ha de ser la guia per la personalitat científica de l’investigador, s’ha de donar un enteniment dialèctic entre l’objecte i el subjecte i fonamentalment del context sòciohistoric que envolta les interpretacions teòriques subjectives del investigador, l’esperit crític i reflexiu de l’home s’han de transmetre mitjançant processos de comunicació socialsi institucionals, capaços d’aprofundir en el qüestionament i anàlisi constant dels fenòmens que estudia, la ciència s’ha d'estructurar sota el principi de complementarietat del coneixement amb una visió sistèmica interdisciplinària, és a dir de l’esquema hipotètic deductiu a un esquema sistèmica integral.

Aquest paradigma complementa teories, el nostre investigador amb aquesta investigaciópretén que la gent pugui estar tranquil·la sense mosques que les puguin molestar. Dona molta importància al context i a la validesa promou utilitzar els diferents recursos per observar, analitzar i comparar la realitat.

*Aquests dos paradigmes són els que tindrien més característiques en aquest experiment, si hagués d’escollir a un en concret potser em decantaria més per l’emergent ja que...