Metodologia Del Joc

El joc infantil i la seva metodologia 9 El joc i la joguina en el model lúdic
1. El joc infantil
Podríem considerar el joc com un instrument molt útil per aprendre. Encara que avui en dia hi ha molta gent que considera que a l’escola s’hi va a aprendre i no a jugar, s’ha d’insistir en l’extraordinari valor educatiu del joc en la mesura que contribueix al desenvolupament de l’infant. Per tant,cal entendre el joc com una activitat molt seriosa amb la qual l’infant aprèn de forma natural.

1.1 Què és el joc?
El joc és una activitat universal, una constant antropològica que trobem a totes les
cultures, una activitat que l’ésser humà practica al llarg de tota la seva vida. Per
tant, és una activitat transcendental, fonamental per a l’home, fins al punt que de
la seva manifestació ipossibilitats d’expressió en pot dependre considerablement
l’evolució, el desenvolupament i la maduració.
El concepte de joc és molt heterogeni, molts autors han definit aquest concepte, de manera que exposarem diferents aprox. de la definició de joc per emmarcar-ne la conceptualització:

Rüssel (1958) “El joc és una activitat generadora de plaer que no es realitza amb una
finalitat exterior aella, sinó per ella mateixa”.

Elkonin (1980) “El joc és una activitat en què es reconstrueixen, sense finalitats utilitàries directes, les relacions socials”.

Johan Huizinga, L’autor considera el joc com “una acció o activitat voluntària, realitzada dins de certs límits, fixats en el temps i en l’espai, que segueix una regla lliurement acceptada, però completament imperiosa, proveïda d’unafinalitat en si mateixa, acompanyada d’un sentiment de tensió i alegria i d’una consciència d’ésser
quelcom diferent d’allò que és la vida corrent”.

Per a Huizinga, en el joc hi ha tres elements essencials:

• Llibertat: és important que l’infant se senti lliure per actuar com vulgui;
un bastó pot ser l’escombra de la bruixa o un cavall.

• Aïllament: l’infant s’aïlla, se situa en untemps i un espai concrets,
diferenciats de la vida comuna.

• Reglamentació: hi ha reglamentació, que implica tensió i concentració
però també alegria, ja que ens situem en un món que s’escapa de les normes
quotidianes i comunes.

Huizinga destaca tres trets essencials del joc: llibertat, aïllament i
reglamentació.

V. Navarro (1993) considera el joc “una activitat recreativa naturald’incertesa
sotmesa a un context sociocultural”.
En la seva anàlisi es poden observar els aspectes següents:

• Activitat: el joc implica la realització d’una acció motriu.

• Recreació: la prioritat del joc es troba en l’entreteniment, és un passatemps.

• Natural: el joc és una activitat que sorgeix lliurement i és espontània.

• Incertesa: és la situació que es genera en l’evolució del joc,en
el qual es juga per saber què passarà, exposant-se a situacions fictícies.

• Context sociocultural: l’àmbit i ambient en què es desenvolupa influeix
directament sobre el joc que es realitza. Les accions que es realitzen en el
joc mantenen una estreta relació amb l’ambient, idees socials, formes d’organització
de grup socials, etc., reproduint la situació i context sociocultural
on esrealitzen els jocs.

En general, podem considerar que el joc:

• És un mitjà de socialització, expressió i comunicació
• Permet a l’infant conèixer-se a si mateix, als altres i establir vincles afectius.
• Desenvolupa les funcions psíquiques necessàries per als aprenentatges com
la percepció sensorial, el llenguatge, la memòria, etc., així com les funcions
físiques (córrer, saltar,equilibri i coordinació).
• Estimula la superació personal a partir de l’experimentació de l’èxit, que és
la base de tota autoconfiança.
• Ajuda a interioritzar les normes i pautes de comportament social, ja que si
els infants no respecten les normes de joc que ells mateixos es donen, se
sancionen.
• És la base de tota activitat creativa, ja que promou la imaginació.

1.2 Característiques del...