Metodologia

2.Metodologia
2.1 És necessari un mètode?
La metodologia ens explicita el mètode que es fa servir. El mètode ens diu quin és el camí que s’ha de recórrer per arribar a un determinant objectiu. Parlem de mètode per oposició a casualitat o desordenat.
Sense mètode no podem fer una bona tasca educativa, però només el mètode tampoc no ens la garantitza.
Objectiu general de l’etapa d’iniciació:coneixement i desenvolupament de les acciones i situacions bàsiques del futbol des d’una perspectiva individual.
El camí representaran les Formes Didàctiques.
2.2 Formes didàctiques
- Joc de línies
Activitat de joc polaritzat (un sentit d’atac i un sentit de defensa )on es manté la densitat de jugadors de la competició, i on participen dos o més línies del sistema d’un equip.
-Moviments i evolucions
Activitat desenvolupada amb tot l’equip en el terreny de joc per optimitzar els moviments ofensius i/o defensius de l’equip.
- Estratègia
“Todas aquellas acciones que se pueden desarrollar en un partido, tratando de aprovechar o neutralizar toda clase de lanzamientos a balón parado” (RFEF).
En etapes de iniciació no es podrà dur a terme cap forma didàctica.
Joc de línies:perquè cada línia té un rol, té una especialització i en l’etapa d’iniciació no hem d’especialitzar.
Moviments i evolucions: perquè és col·lectiu i en l’etapa d’iniciació hem de treballar per un coneixement i desenvolupament de les accions i situacions bàsiques del futbol des d’una perspectiva individual.
Estratègia: No es treballa en iniciació, no serveix de res. Això ens servirà en tecnificaciód’alt rendiment.
Utilitzarem aquestes formes didàctiques en les etapes d’iniciació:
- Joc de futbol (JF)
“Es un juego con balón en el que se manifiesta situaciones de fútbol, donde participan dos equipos con un mínimo de dos jugadores cada uno, y en el que se pretende marcar más goles que el contrario. El juego se desarrolla de forma real y continuada durante un tiempo determinado”
Sempre had’haver una pilota i una acció i una situació, la situació és un conjunt d’accions que es donen simultàniament. Hem d’intentar que el joc es treballi l’objectiu que hem marcat abans de començar.
Característiques
Conseqüències
Avantatges
Presentem situacions més simples que les que trobem a la competició


Es redueix el percentatge de fracàs del joc 11:11
Els nens es veuen capaços desuperar les situacions que es presenten.

La detecció i avaluació de defectes de més senzilles.
Les regles del joc són adaptades, l’espai i el número de jugadors menor que el joc 11:11
S’augmenta el número de vegades que apareix l’objectiu de l’entrenament.

L’atenció del jugador està centrada en allò que s’entrena
Més fàcil comprensió del joc.

Permet tenir moltes experiències entorna a unproblema i trobar solucions individualment.

Transferibilitat dels aprenentatges a situacions de competició.
Es reprodueixen situacions similars a les de la competició.
Desenvolupen els mecanismes de percepció, decisió (a més de l’execució)

Ensenyen que l’eficàcia d’un jugador depèn en part de l’actuació dels companys d’equip*.
El sol·liciten els mecanismes determinants en el rendimentesportiu.

Els jugadors més hàbils i els menys hàbils són igualment necessaris per desenvolupar els jocs.
* Programa d’Optimització de les Estructures Ludológiques (POEL). Per ajudar a fer el canvi, de l’etapa egocèntrica a la sumativa.


- Els jocs correctius (JC)
“Cualquier juego con presencia de balón que plantee de forma más simple el aspecto que pretendía mejorar el JF,el que participenal menos dos equipos, y que cumpla una de estas características;
-Un equipo està formado por un solo
-el juego se desarrolla de forma discontinua
-el objetivo competitivo no es marcar goles”
(SANS, A; FRATTAROLA,C., 1994, p36-37)
Diferència entre continuïtat i discontinuïtat del joc, joc continu vol dir que no es para de jugar fins el cap del temps que no digui l’entrenador, i...