Mi niño no come

“El meu nen no menja”


En aquest llibre de Carlos González es tracten varios aspectes sobre l’alimentació dels nens.
Veiem un resum de les seves ideas principals:

La “inapetencia és unproblema d’equilibri entre el que un nen menja i el que la seva familia espera que mengi. Per sort, ja que seria perillòs, és imposible que el nen mengi més, per tant, les expectatives dels qui l’envoltenha de disminuir.

A part de la tos o els mocs, les mares tendiesen a creure que ella té la culpa o bè perquè cuina malament, o bè perquè no sap donar-li el menjar…etc.

Aquells que consideran queels “nens que no mengen” haurien de menjar més, atribueixen la situació a diferents causes:
- La disciplina: la culpa la tenen els pares que l’han “malcriat”.
- El màrqueting: no menjaperquè no se li ha sabut “vendre” el producte.
- La cuina creativa: el nen s’avorreix per la monotonia de la dieta.
- La fisioteràpia: cal fer massatges a les galtes del nen per enfortir elsmúsculs de masticació.
- El laissez-faire: el nen no menja perquè ha d’afirmar el seu esperit d’oposició enfront dels qui l’obliguen.

En aquest llibre, la idea principal, és no obligar al nen amenjar, però no s’ha de considerar com un “mètode per fer venir la gana”, sinò com una manifestació del nostre amor i respecte al nostre fill. Ell o ella continuarà menjant el mateix, però sense elspatiments i baralles.

Mengem per mantenir-nos vius, per crèixer (o engreizar-nos) i per moure’ns.
No creiexem perquè mengem, sinò que mengem perquè estem creixent, per tant, els nens, mengenproporcionalment a aquest creixement. Només en casos de desnutrició, aquest creixement es veurà afectat per no menjar.
Els nadons tenen l’estòmac molt petit i les verdures i fruites tenen molt baixa la sevaconcentració calòrica, per això no sol tenir una repugnancia absoluta a aquests aliments però pensen que “els volem matar de gana”

A l’any, aproximadament, la velocitat de creixement disminueix i...