mi pie izquierdo

1. Fixa’t i comenta, les actituds, la manera d’entendre i viure la discapacitat, el tracte amb Christy, (…):

Del pare:
Pel que fa al pare, és inquisitiu i poc tolerant, no el considera com un més, sempre menysprea els seus intents de comunicació, els seus coneixements i fins i tot les seves emocions. Un exemple clar són les paraules que té el seu pare envers a la seva mare, quan Christycomença a escriure en una pissarra o en el terra: “És discapacitat, accepteu. No li omplis el cap”.
Però hi ha un succés concret que es produeix en el transcurs de la pel·lícula que provoca l'acceptació d’en Christy per part del seu pare. Aquest fet és quan el nen aconsegueix escriure “Mother” (mare) al terra, llavors és en aquest mateix moment quan es crea un moviment que automàticament l’inscriuen la filiació, en el qual el seu pare comença a veure’l com un Brown més, és a dir, com un fill més, atorgant-li un lloc i fins i tot identificant-se amb ell.
Per tant, arrel d’aquest esdeveniment, és quan es crea un punt d’inflexió per part del nen, ja que tot i que l’escriptura (amb el seu peu esquerre), ha estat durant anys la seva única via i eina de comunicació, és realment aquí quancomença a intentar voler parlar.
Però també cal esmentar que a mesura que avança la trama s'observen certs canvis determinants i importants en el pare, perquè li presta la seva ajuda i l'atén, però aquesta actitud no és constant.
De la mare:
Pel que respecte a la funció materna, podem dir que la mare és l’única que li dóna un tracte afectuós, i que malgrat a les adversitats viscudes, Christy i la sevamare mantenen una estupenda relació, plena d’amor i suport incondicional mutu.
La seva mirada cap a Christy és central i importantíssima en el desenvolupament i en la constitució del nen, ja que ella des del començament el tracta com un fill més, sense fer cap mena de distinció a partir de la seva discapacitat, inclús aquesta li envia missatges clars que apunten a fundar la independència en eljove subjecte: “No pensis que estaràs enganxat a mi per sempre”. Per aquest motiu, l’escriptura en la pissarra o en el terra i el seu moviment d’arrossegament pel pis, no és sentida o vista com una cosa angoixant o desagradable, sinó que és compresa com un lloc de circulació per a la comunicació i un lloc habilitant des del qual Christy parla.
No obstant això, cal dir que la mare, atorga un llocprivilegiat en Christy i deixa relegats al lloc central als altres germans. Aquest fet s’observa quan ella li construeix una habitació per ell sol, mentre que els altres germans han de seguir dormint tots junts en la mateixa estància, o quan decideix guardar en una llauna els diners per la cadira de rodes d’en Christy, en moments claus en què tots passen fam, degut a la pèrdua del treball delpare.
Dels seus germans:
En aquest cas, Christy rep l’acceptació per part de tots els seus germans, els quals el posaran en el lloc del líder integrant-lo i fent-lo partícip de totes les seves entremaliadures i jocs. Per aquesta raó Christy es convertirà així en un model amb el qual identificar-se.
Un dels fets, que fa que la relació amb els germans es refermi, és a partir de l’enfrontament quemanté Christy amb el seu pare, a la vegada tan temut per aquests.
De la societat:
Les representacions socials d’aquella època, que circulen al voltant de la discapacitat estan clarament plasmades en els diàlegs compresos en aquesta pel·lícula. Així mateix, també tenim per exemple les paraules de les veïnes: “És una creu per a aquesta pobre dona”, “Té el cervell d’un nen de tres anys”. Al igual quetambé trobem una sèrie d’actituds i comportaments, en els quals aquestes (veïnes) el tracten com un nen petit. Per tant, mitjançant aquests testimonis, podem observar que per la societat, les persones que patien algun tipus de mancança, tant a nivell físic com mental, no eren ben acceptades, al contrari eren rebutjades pel simple fet de no ser igual que ells.


2. Com descriuries al...