Mi vida sin mi

La pel·lícula ens explica la història d’Ann, la protagonista, que viu en una caravana en el jardí de la casa de la seva mare, als afores de Vancouver, amb el seu marit i les seves filles, Penny iPatsy. Ann havia tingut la primera filleta molt jove, als 17 anys, i la segona amb 19 anys (amb el primer home amb el que havia estat). Treballava els vespres netejant un institut, mentre aprofitavaper escoltar un curs de xinès a distància.
Un dia, realitzant tasques a la caravana, es desmalla. Després de fer-li tres ecografies (que ella es pensava que tornava a estar embarassada), el doctor lidóna la mala notícia de que té un tumor a cada ovari que està escampat i que, per lo jove que és, no poden operar-la; només li queden tres
mesos de vida. El doctor li proposa un
tractament, peròAnn decideix
rebutjar-lo, perquè no vol que la seva
família la recordi malament a l’hospital
els seus últims dies de vida. Per això,
negocia amb el metge prendre
uns calmants (per controlar elssímptomes, com les nàusees). Ann
no conta aquest problema a ningú de
la seva família, només ho sap el doctor,
perquè el seu objectiu abans de morir és complir alguns assumptes pendents; farà creurea tothom que només té anèmia.
La protagonista escriu una llista amb les deu coses que ha de fer abans de morir, com anar a visitar el seu pare a la presó (que feia deu anys que no el veia), gravarcintes per felicitar els aniversaris a les filletes (fins als 18 anys), canviar-se els cabells i posar-se ungles postisses, enamorar-se d’un altre home (ja que el seu marit havia estat el primer ivolia experimentar amb altres), etc.
Ann realitzarà totes aquestes coses; les cintes les guardarà el doctor (encarregat de donar-lis a les filletes l’any que toqués), tindrà una relació d’amagat amb unaltre home (amb el que s’acabarà enamorant) i intentarà cercar una altra mare per a les seves filles (una vesina que també s’anomenarà Ann).
Finalment, Ann mor, però amb tot el que havia previst...