mi vida

MAR I CEL
Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor, que arriba fins l'any 1890. Està escrita en vers i és de tipus historicoromàntic. En ella ja s'aprecien els trets principals del seu teatre com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics.
L'acció de Mar i cel se situa en alta mar durant laprimera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.
L'obra teatral compta amb tres actes i està escrita en decasíl·labs blancs.
Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís, el seu pare era musulmà i la seva marecristiana, vivien tranquil·lament a la Península Ibèrica. Mataren a son pare i a sa mare amb l'expulsió dels moriscos de 1609, per això vol venjança com bé diu sa mare abans de morir Venja'ns.
Saïd està ferit després d'abordar i capturar un vaixell cristià, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides: aquesta noia és Blanca, que també és la seva presonera, juntament amb el seupare Carles, el seu cosí Ferran, el capità del vaixell cristià i altres mariners.
Agraït per la cura, Saïd li atorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella.
Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd, sentiment que els confon a tots dos, ja que pertanyen amóns diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.
Al final Joanot, un cristià renegat, company dels musulmans, decideix alliberar els presoners, que es fan amb el control del vaixell i maten als pirates.
Carles, el pare de Blanca, renega de la seva filla en saber que estima a un musulmà i dispara a Saïd aleshores la Blanca es fica al mig i acaba disparant-la a ella. Alfinal, el Saïd es tira al mar amb la Blanca i els dos moren allà. La mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos móns oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort.
TERRA BAIXA
Terra baixa correspon a l'època de plenitud creativa d'Àngel Guimerà en ella, després d'uns anys d'escriure obres de caràcterhistoricoromàntic i d'acord amb els principis bàsics de la Renaixença, dóna entrada a plantejaments i solucions de caràcter realista i social.
L'obra fou estrenada per primera vegada en versió en castellà a Madrid el 27 o 30 de novembre de 1896 al Teatro Español per la companyia Guerrero-Mendoza a partir de la traducció de José de Echegaray, a causa de la desconfiança de Guimerà en les versions alcastellà de la seva obra feta per ell mateix. El 13 i el 20 de novembre del 1896 foren dues dates que hauria pogut estrenar-se l'obra Tierra Baja, però s'ajornà per diferents raons: en la primera data, per una indisposició de la veu d'un actor, i en la segona, per la renúncia d'aquest mateix actor de representar el paper en deixar la companyia. Tierra Baja fou un èxit de públic a la capital estatal,encara que la crítica madrilenya la rebé amb reticència.Tot i que valoraren la capacitat de connectar amb el públic, consideraven que els trets romàntics resultaven excessivament lírics. Cal tenir present, per entendre aquestes afirmacions, que el realisme i el naturalisme ja s'havien imposat a la literatura espanyola, i allò criticat ho era perquè es veia com una rèmora del passat. El dia del'estrena de l'obra, Guimerà experimentà un neguit que demostra el valor que donava a la crítica de l'obra.
L'estrena de l'obra en català es féu esperar fins al 8 de febrer del 1897, al Teatre Principal de Tortosa, a càrrec de la companyia Teodor Bonaplata. El mes anterior en aquesta estrena s'edità el text original de l'obra. L'11 de maig d'aquell mateix any, també es representà a Barcelona, al...