Mi vida

Laia Sánchez Flores
3r ESO A
28/11/13

QUADERN DE SEGUIMENT I EVOLUCIÓ
(62) I,quan vaig mirar en Mar,vaig veure que tenia la mateixa cara que el seu pare. Enaquells moments,em sentia sola,trobava a faltar molt a en Dídac,però ara ja no s’hi
podia fer res,havíem de continuar avançant el món en Mar i jo.
Passaren uns quantsmesos i en Mar s’anava fent cada cop més gran. Aquella
criatura,cada vegada s’assemblava més al seu pare. Probablement,no tenir en Dídac al
meu costat,se’m feia moldur,però al cap i a la fi encara que no el tingués la meu
costat,sempre seria dins al meu cor.
(63) I començà l’hivern. Aquell any era molt fred,així que enstraslladàrem a una cova
molt més àmplia i més tancada. En Mar aquell any complia cinc. Ell era molt feliç,però
a hores d’ara,ell no sabia qui era el seu pare ni d’on venia ell.Un dia que estàvem en
un lloc,a prop de la cova en Mar em va cridar i em va preguntà:
-Mare,com és que no hi h ningú en aquest lloc tan bonic?
I jo li vaig contestar:-No ho sé Mar,tan de bo sabés perquè no hi ha ningú més que nosaltres dos.
En Mar,molt entranyat del que li havia dit se n’anà a jugar i a córrer per la gespa delsvoltants del llac.
(64) I és ara,quan jo, l’Alba, estic disposada a regenerar la ciutat de Benaura amb el
meu fill Mar. Sé perfectament, que pot sonar molt estranyque jo regeneri el futur de
la vida amb el meu fill,però sinó hi ha ningú més en aquest món,no hi podem fer-hi res,
l’unica solució es aquesta.

(65) I tinguérem dosfills: un noi i una noia. El noi es deia Guillem i la noia Laura.
Aquests fills,van continuar,l’evolució. I és així com ara coneixem el món i el planeta
Terra.